El lideratge de la claveguera
Qui no es conforma és perquè no vol: l'any 2014 potser no se celebrarà la consulta sobiranista, però sí el judici pel cas Palau. ¿Se'n recorden? Fa poc més de tres anys no parlàvem d'altra cosa, però, és clar, tres anys són una eternitat i ara sembla talment que el tàndem Millet i Montull siguin personatges d'una galàxia llunyana. Ahir mateix, quan vaig veure a l'Ara.cat una foto de Millet il·lustrant el titular "La causa del Palau es tancarà després de Setmana Santa", no vaig poder reprimir un sospir de nostàlgia. Quants records! Els Mossos, entrant en tromba al Palau per escorcollar-ne les oficines; un presumpte desviament de fons de 2 milions d'euros (que van acabar essent 35); Millet anant a declarar davant del jutge vestit amb una americana ronyosa, a veure si així feia pena; un tropell d'acudits, bromes i -fins i tot- videojocs protagonitzats per l'expresident de la noble institució musical; tones de paper imprès amb articles sobre el cas i amb la inevitable derivada de l'oasi català, que, en el fons, amaga una claveguera infecta.
I també, dins el record, les paraules del president Pujol a l' Àgora de TV3, quan l'escàndol Millet ja havia esquitxat de ple el finançament de CDC: "Si entrem aquí tots prendrem mal; tots farem una mica de pudor". Paraules que van sonar entre misterioses, profètiques i amenaçadores. Aquest "aquí" on no convenia entrar de cap manera es referia, precisament, al finançament dels partits polítics. Com és habitual en ell, Jordi Pujol pare (el fill, o els fills, encara no s'havien fet tan famosos com ara) sabia què deia.
En els últims anys, la proliferació de casos de corrupció, vinculats directament al finançament il·legal dels partits i/o al lucre personal del seus dirigents, ha estat més espectacular que la multiplicació dels pans i els peixos, però amb efectes molt menys desitjables. I no tan sols a Catalunya, és clar, sinó a tot arreu del que Espriu anomenava la Pell de Brau, incloent-hi les illes d'ultramar: Pretòria, Gürtel, Mercuri, ITV, Clotilde, Pallerols, Adigsa, Bankia (que naturalment té lligams importantíssims amb el finançament de PP i PSOE), Over Marketing, Palma Arena, Can Domenge, EROs andalusos, Bárcenas... Els americans tenen llistes inacabables d'huracans i tornados batejats amb noms de persones anònimes; aquí les tenim d'escàndols que reben els noms d'entitats saquejades i de pocavergonyes ben públics i notoris. Per reducció a l'absurd, l'allau de porqueria ha fet que la dita claveguera s'estengui força més enllà de Catalunya, i que la fabulosa rapacitat de Fèlix Millet hagi quedat en notícia sense comentaris. La celebritat, ja ho diuen, és voluble: avui la tens, demà l'has perdut. Quatre anys i tres jutges més tard, la investigació del cas Palau es tanca i hi haurà judici a un any vista, quan Millet ja tindrà 79 primaveres i, per tant, molt poques possibilitats d'anar a la presó. Mentrestant, la titularitat i el lideratge de la claveguera continuaran ferotgement disputats. Sí que n'hi havia per prendre mal.
