05/10/2011

Un jutge que s'hi llueix

2 min

Tal com glossava ahir el sonet d'en Pedrals (els sonets d'en Pedrals són lectura de precepte per tenir una vida sana), el jutge Juan del Olmo ha estat notícia per haver absolt d'un delicte d'amenaces un subjecte que havia titllat de " zorra " la seva dona. Convé recordar que el magistrat Del Olmo va ser l'encarregat d'instruir el sumari de l'11-M (que ens va entretenir tant amb aquelles teories conspiratives sobre musulmans que en realitat es deien Patxi i traficaven amb Titadine), i que també va ser el que va dictaminar el tancament del diari Egunkaria , poc abans de cobrir-se internacionalment de glòria en ordenar el segrest d'un número de la revista El Jueves que publicava una caricatura dels prínceps d'Astúries en ple exercici del dèbit conjugal. Va aconseguir que fins i tot els esquimals de Nunavut es fessin un fart de veure la caricatura de marres.

Ara el brillant jutge Del Olmo sentencia que no veu en la paraula zorra el sentit insultant que tothom sap que té quan s'adreça a una dona, sinó -d'acord amb la seva sentència- "la descripció d'un animal que ha d'actuar amb especial precaució". És a dir, que l'acusat no hauria insultat la dona, sinó que n'hauria elogiat el sentit de la cautela. Val la pena remarcar que també li havia dit que pensava veure-la aviat "al cementiri, dins una caixa de pi", però segurament al jutge Del Olmo li va semblar que això era una llicència poètica. Una entranyable disputa d'enamorats, com si diguéssim.

És ben cert que el llenguatge tendeix a la polisèmia, i que moltes paraules, segons com se les entengui, poden significar coses ben distintes. Per exemple: si al mateix jutge Del Olmo, posem per cas, algú li digués gamarús, no necessàriament l'estaria titllant de "persona toixa, aturada o de maneres rústiques", que és una de les accepcions que dóna el diccionari per a aquest mot, sinó que molt possiblement estaria fent la descripció d'una espècie molt simpàtica de mussolets, freqüents als boscos de Catalunya, que popularment són anomenats així. Estirant una mica la metàfora, el que es podria entendre és que es compara el magistrat amb un animal vigilant i ràpid, que són dues qualitats força d'agrair en un administrador de justícia. I si algú altre qualifiqués el jutge Del Olmo de cafre, tampoc no hauríem d'interpretar que el titlla de "persona bàrbara o brutal". No, perquè els cafres també són els bantus sud-orientals (i aquí no parlaríem d'un insult, sinó d'un mer error d'apreciació, perquè salta a la vista que el nostre benvolgut jutge no pertany al poble bantu), i encara, dins l'islam, s'anomena cafre qualsevol persona que no sigui musulmana (i aquí sí que l'encertaríem, perquè és quasi segur que Del Olmo no és musulmà, atès que no es diu Patxi).

Queda demostrat, doncs, que de vegades som massa susceptibles i ens agafem les coses (o les paraules) pel caire que més crema. Sort en tenim de jutges com el gran Del Olmo, sempre a punt per posar llum enmig de la confusió.

stats