13/01/2011

Una història de violència

2 min
Intolerancia, EUA

"Negres que duen ganivets i blancs armats amb porres / lluiten a Howard Beach. / No hi ha drets humans que valguin / quan passeges pels carrers de Nova York. / Un poli va rebre un tret al cap disparat per un nen de deu anys / que es deia Budda, a Central Park la setmana passada. / Pares i filles s'arrengleren vora els taüts / prop de l'Estàtua de la Intolerància / Serà millor que aguantis / alguna cosa està passant aquí".

Aquest és un fragment de la lletra de Hold on , un tema que Lou Reed, cronista impenitent de la capital del món , va incloure en un disc magistral titulat, precisament, New York , que va ser publicat l'any 1989: sembla, doncs, que fa vint anys ja hi havia violència als EUA, i això que encara no s'havia inventat el Tea Party (per cert: la bateria Maureen Tucker, antiga companya de files de Lou Reed a la Velvet Underground, s'ha revelat com una decidida partidària del moviment d'extrema dreta).

Alerta: no voldria negar amb això la responsabilitat que tenen els sectors més radicals del Partit Republicà (i rodalia) en la intoxicació de l'opinió pública nord-americana, tal com explicava ahir mateix des de les pàgines de l'ARA algú amb l'autoritat moral i intel·lectual de Paul Krugman. Ni tampoc tinc la pretensió d'apuntar-me a la nova moda (bé, ja no tan nova) que consisteix a parlar bé incondicionalment del país de Frank Sinatra: a l'inrevés del que succeïa en temps dels progres de manual, que havien de detestar els ianquis i el futbol a parts degudament proporcionals, ara un articulista no és res si no demostra tant fervor futbolístic com admiració per Amèrica. D'altra banda, no trobo admissible pretendre explicar el comportament de l'autor d'una massacre com la de Tucson (o, més a prop, com la d'Olot) a partir de fets purament conjunturals: ni la crisi ni les penúries econòmiques, en el cas de Pere Puig, ni la radicalització del debat polític, en el de Jared Lee Loughner, serveixen com a explicacions dels crims que han comès. I finalment, els comentaris -ja tradicionals- que titllen la societat americana d'embogida i violenta sonen força cínics quan surten d'un país on les dones moren a desenes en mans dels seus marits, i on tot déu es concentra a descodificar el comunicat de tres pallussos amb una caputxa, una boina i el puny aixecat.

Senzillament, d'ençà que vaig sentir la notícia de Tucson que em venir al cap el Hold on de Lou Reed, i ja no se me n'ha anat. El mal i la violència són dos dels preus que paguem per ser humans: els més terribles, certament, però no hi ha manera de deslligar-los de la condició humana. Recordo també el que deia Orson Welles a El tercer home : amb tota la seva saturació de crims i barbaritats, la Itàlia renaixentista va donar un dels períodes més esplendorosos de la història humana; amb la seva tradició de neutralitat, en canvi, Suïssa ha donat el rellotge de cucut. I si podem triar, preferirem ser americans convulsos (o italians renaixentistes) abans que suïssos neutrals.

stats