VISCA EL SISTEMA

Està en joc la democràcia

Han passat quasi quatre mesos i els indults segueixen sent una hipòtesi de treball

Sobre la possibilitat d'ajornar les eleccions catalanes, el ministre de Justícia del govern d'Espanya, Juan Carlos Campo, s'hi ha manifestat en contra en declaracions a RNE. Diu que la llei no preveu la suspensió d'unes eleccions (però no es parla de cap suspensió, sinó d'un ajornament, com el que ja es va produir amb les eleccions basques i gallegues) i que “s'ha d'anar molt amb compte amb què es juga”, va advertir molt seriós, “perquè estem parlant de democràcia i de l'exercici de drets fonamentals”.

No vam sentir que al ministre li semblés que la democràcia espanyola sortia perjudicada quan el Suprem, a petició de la Fiscalia, va retirar el tercer grau als presos

Motivacions electoralistes a banda, resulta reconfortant aquesta preocupació per la qualitat democràtica del país, sobretot venint del ministre de Justícia d'un estat que té presos polítics. No vam sentir que al ministre li semblés que la democràcia espanyola sortia perjudicada quan el 4 de desembre el Tribunal Suprem, a petició de la Fiscalia, els va retirar el tercer grau a Forcadell, Bassa, Rull, Turull, Sánchez, Cuixart, Romeva, Junqueras i Forn. Això, a pesar (o precisament perquè) el mateix ministre Campo havia anunciat, el dia 23 de setembre, que es començaven a tramitar els indults per a aquestes persones. Han passat quasi quatre mesos i els indults segueixen sent una hipòtesi de treball, en bona part perquè el mateix Tribunal Suprem no acaba mai d'elaborar el seu informe sobre la qüestió. Encara que aquest informe sigui negatiu, com és previsible, el govern d'Espanya podria de tota manera concedir els indults. El mateix ministre Campo, en una entrevista al diari El País del 30 de novembre, preveia que es podia produir aquesta situació, i la qualificava d'“excepcional”.

Mentrestant, van produint-se notícies en l'àmbit judicial que també haurien de merèixer els desvetllaments democràtics del ministre del ram. Les causes (per terrorisme, un delicte molt especialment greu) contra Adrià Carrasco, o abans contra Tamara Carrasco o contra els CDR detinguts a l'operació Judes, han decaigut o han estat arxivades. Per una altra banda, la justícia belga es nega a extradir Lluís Puig, i és previsible que arribi a la mateixa conclusió amb Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. Justament ells tres són actualment eurodiputats gràcies a l'anomenada doctrina Junqueras del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), i el mateix Junqueras no ho és perquè l'estat espanyol no li va permetre viatjar a Brussel·les per recollir la seva acta. El major Trapero s'ha reincorporat al càrrec, després d'haver estat absolt de sedició juntament amb la cúpula dels Mossos de l'1-O. Són tot de sentències i decisions judicials que deixen en evidència que tota la causa, així com el judici que va condemnar els presos polítics a penes extremadament dures, van ser una invenció, una farsa, una mentida que tan sols cercava el càstig i la criminalització dels ciutadans i les ciutadanes que tenen una determinada ideologia política. Si el ministre de Justícia es vol preocupar per la democràcia i els drets fonamentals de la ciutadania, cosa a la qual de fet està obligat, potser que comenci per aquí.

EDICIÓ PAPER 23/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF