06/01/2019

L’escletxa de Casado

2 min

Pablo Casado no es pot queixar de Vox. Li van plantejar un repte en desafiar-lo a tombar la llei de violència de gènere a Andalusia, però ells mateixos li han servit l’escletxa per on fer passar aquesta exigència: fer extensiva la llei de violència de gènere als homes, que pel que es veu també estem discriminats. Aquest plantejament és, per qualificar-lo d’una manera suau, una imbecil·litat, però una imbecil·litat gens inofensiva. A Espanya, ara mateix, cap home blanc i heterosexual, tret que sigui paranoic, pot considerar-se amenaçat o en perill pel simple fet de ser com és. Les dones sí, i també molts dels homes que no són blancs o heterosexuals. No perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè les notícies i els números són esfereïdors de tan clars. En una setmana d’aquest any, que hàgim sabut, una dona ha estat assassinada, i dues, violades. Tots -assassí, violadors i víctimes- eren molt joves, la qual cosa apunta a un esfondrament educatiu d’una part àmplia de la població, esfondrament en el qual han tingut una responsabilitat directa les polítiques desenvolupades pel PP en matèria educativa, començant per la mai prou deplorada llei Wert.

Fer extensiva la llei de violència de gènere “als homes” no és al capdavall res estrany per al PP, que té la mà trencada a invertir els papers entre els agressors i les víctimes. A culpabilitzar el feble i a victimitzar el fort. Per al PP, les víctimes no són els migrants que es veuen obligats a intentar arribar a Espanya en condicions infrahumanes, sinó els policies de Ceuta i Melilla que segons ells són assetjats per hordes d’il·legals extremadament violents. Els agressors tampoc són els policies que van apallissar la ciutadania pacífica que intentava votar l’1-O, sinó milers de catalans fanatitzats (“abduïts”, en paraules del fiscal Maza) que van obligar els policies a defensar-se com herois condecorables (el torturador franquista Billy el Niñotambé mereixia una medalla, per al PP). Les víctimes tampoc són els pensionistes que no cobren ni per pagar els serveis bàsics, sinó els polítics que són increpats per manifestacions de pensionistes (naturalment, manipulades per “l’esquerra”). I les dones tampoc són víctimes (els assassinats i les violacions són coses que passen entre homes i dones, ja se sap), sinó que ho són els pobres homes que són pressionats per dones malèvoles, que també ja se sap que les dones saben acabar amb els nervis de qualsevol.

Casado, en fi, ja té la seva escletxa per tergiversar el concepte de violència de gènere. És la mateixa per on el PP es fa passar per un partit de govern quan és una organització corrupta, i la mateixa per on aquest partit ha colat un regal de Reis macabre, en forma d’un vídeo en què s’utilitza un infant (ells, que denuncien adoctrinaments a tort i a dret) per desitjar la mort de Pedro Sánchez. Per una cosa molt semblant, Valtònyc va ser condemnat a tres anys i mig de presó i ara ha de viure a Brussel·les. I no era un partit polític majoritari, sinó un simple cantant de rap.

stats