Les eleccions del 'what if...'?
What if...? és una expressió que es pot traduir per "Què passaria si...?" i que es considera com la premissa bàsica del que es coneix com a ucronia, o com a història contrafactual. El fonament d'aquesta mena de relat consisteix a imaginar el que podria haver succeït si un fet o un personatge concrets no s'haguessin produït de la manera que ho van fer, sinó d'una altra més o menys oposada. Preguntes com "Què hauria passat si Franco hagués perdut la guerra?" o "Què hauria passat si Steve Jobs s'hagués dedicat a dissenyar rentadores?" serien exemples clàssics del gènere What if...?
La campanya que avui s'estrena és particularment ucrònica en la història recent. Es basa tota ella en preguntes que interpel·len, i contradiuen, la història de Catalunya i d'Espanya en els últims trenta anys i escaig de postfranquisme constitucional. El pròxim dia 25, a les urnes no tan sols s'hi dirimiran opcions partidistes, sinó interrogants en condicional: què passaria si Catalunya convoqués un referèndum d'autodeterminació?, i si el referèndum no fos reconegut per la legalitat vigent?, i si la UE no reconegués Catalunya com a subjecte de sobirania?, i si Artur Mas fa figa?
La ucronia és la sala d'espera de la utopia, i la utopia és el primer símptoma dels grans progressos, però també dels desenganys més majúsculs. No hi ha ni un What if...? de la política catalana que es pugui respondre fins l'endemà de les eleccions, i encara molts hauran d'esperar anys a tenir resposta. L'única certesa que podem exigir és que la ciutadania s'expressi en plena llibertat. Però, veient l'escàndol dels obstacles al vot dels ciutadans que viuen a l'estranger, ni tan sols això està garantit.
