19/12/2011

La doble moral de sempre

2 min

Sembla que a dos conciutadans de Barcelona, puters per més senyes, se'ls va entravessar la festa el divendres a la nit, quan van topar amb la macrobatuda conjunta dels Mossos i la Guàrdia Urbana contra la prostitució als voltants del Camp Nou. Als dos anònims subjectes els van caure sengles multes de 2.500 euros per barba, que els devien fer perdre l'enravenada i tornar a casa amb la cua entre cames. Bon remei contra la luxúria, a fe.

A primer cop d'ull, no sembla mala idea això d'accentuar la pressió policial damunt els particulars que, com diu l'eufemisme, "contracten serveis sexuals" (o que fan ús, en llenguatge encara més absurdament correcte, de la mercaderia que despatxen les "treballadores del sexe") en plena via pública. En el fornici de compra i venda, és obvi que la responsabilitat sobre el negoci és, com a mínim, compartida al cinquanta per cent entre qui ven i qui compra. I 2.500 de l'ala sembla una quantitat francament dissuasiva, que hauria de convidar el prostituïdor a pensar-s'ho dues vegades.

Ara bé, també resulta evident que la mesura, com totes les que s'acostumen a aplicar amb el propòsit de reprimir l'exercici i/o el consum de la prostitució, és merament cosmètica. D'entrada, perquè només afecta la prostitució de carrer, però no actua sobre la que s'exerceix en locals i pisos ad hoc , que a Barcelona, com segur que saben les nostres distingides autoritats, és legió. I de sortida, perquè una flor no fa estiu: una macrobatuda de tant en tant no farà que les treballadores del sexe (per què no dir-ne coach dels baixos , per usar una terminologia més de moda?) s'abstinguin d'exercir el seu ofici, ni que els puters deixin de ser-ho. Com a molt, si les coses se'ls posen difícils pels rodals del camp del Barça, el que succeirà és que tots plegats, professionals i usuaris, es traslladaran a una altra zona de la ciutat, i tothom tan tranquil, fins a la propera operació policial.

El problema, segurament, és que ningú, tret del personal dels serveis socials que tracta quotidianament amb les prostitutes (amb perdó), s'acaba de prendre seriosament el tema. A ulls dels nostres prohoms, el comerç sexual no passa de ser una mena de fatalitat que cal mantenir més o menys a ratlla, més que res perquè fa lleig, sobretot quan es produeix a ulls de tothom. Però la voluntat política d'agafar el toro per les banyes continua brillant per la seva absència. Més aviat es tendeix a agafar el rave per les fulles, i a fer veure que es fa alguna cosa perquè no sigui dit. O a agafar-se-la amb paper de fumar, amb enlairades -però inútils- teories sobre la dignitat humana.

No és original dir-ho, però la realitat indica que qualsevol iniciativa que no passi per la legalització de la prostitució (amb impostos, seguretat social i tota la pesca) està destinada per força a fer ratlles dins l'aigua. I a perpetuar una activitat delictiva (la dels proxenetes, altrament dits macarres) que una vegada i una altra es beneficia, burlant-se'n, de la doble moral de sempre.

stats