Si un desconegut et posa un micro
La política catalana ha entrat definitivament en mode xaranga i faràndula. Bé, pel que sembla ja hi havia entrat fa temps, però diguéssim que ara s'han acabat les dissimulacions. Fora disfresses, això és un manicomi. Nòvies despitades i espantades, bosses d'escombraries plenes de bitllets de cinc-cents euros que viatgen cap a Andorra dins el maleter d'un Porsche, dinars gravats amb micròfons ocults. Tot presumptament. Fa un parell de dies, Rubalcaba es va il·luminar amb l'originalitat de crear una oficina antifrau (ja notem la tremolor de cames dels defraudadors professionals), composta per "homes incorruptibles" que es dediquin a posar al seu lloc els estafadors de diner públic. L'ocurrència fa pensar en nombrosos referents cinematogràfics, però malauradament no estem a Els intocables d'Eliot Ness , sinó en una de les aventures menys inspirades de Mortadel·lo i Filemó. Alícia Sánchez-Camacho i l'exnòvia de Jordi Pujol jr. se'n van a dinar i José Zaragoza els fa posar un micro sota la taula. Ni Benny Hill hauria acceptat dels seus guionistes un gag tan ximple.
Naturalment, i com sempre, no hi ha manera de treure l'entrellat de tot plegat: al PSC ho neguen tot i al PP insisteixen en la teoria de la guerra bruta sociata . José Zaragoza ens recorda que, com sap tothom, ell mai ha trencat un plat, i mentrestant volen i es creuen les amenaces de querelles: del PSC contra El Mundo , far del periodisme d'investigació; del PP contra el PSC i contra l'agència de detectius que va col·locar el micro, i de tothom contra tothom. Només falta que el restaurant on van dinar es querelli contra Camacho i l'exnòvia més famosa de la política catalana per haver-los perjudicat la imatge. A aquest pas, els restaurants de Barcelona hauran de tornar a penjar el rètol de "Reservat el dret d'admissió", especialment en prevenció d'haver d'acollir àpats de polítics.
El pitjor de tot és que no hi ha cap motiu per no creure's tot aquest circ. O més ben dit, que no n'hi ha cap, de motiu, per creure en la paraula de cap dels que hi participen. Quina mena de mentalitat infantil i podrida s'ha de tenir per fer les coses d'aquesta manera? No ja les escoltes amb detectius i micros, sinó cadascun dels insults a la intel·ligència que hem de sofrir cada vegada que a algun dels nostres prohoms li agafa per obrir la boca. Com pot dir Camacho que, si algú la informa d'un delicte de corrupció, ella no és qui per denunciar-lo? Quina és la seva feina, doncs? Com pot sortir Jaume Collboni a dir que "el PSC no utilitza ni ha utilitzat ni autoritza mètodes il·legals per fer política" i pensar que amb això els ciutadans s'han de donar per satisfets? Som adults, tots. O no?
Mentrestant, tota aquesta immundícia no fa més que adobar el terreny per a demagogs i populistes de la pitjor espècie. Ciutadans i UPyD es freguen les mans. I aquests encara ens semblaran poca cosa, comparat amb el que pot arribar a sortir de qualsevol ou de la serp. Enhorabona, senyors i senyores representants de la ciutadania.
