Publicitat
Publicitat

És un conflicte de drets humans

Si s'han arribat a declarar inconstitucionals fins i tot quatre articles del decret català d'horaris comercials, com no havia d'anar al TC una declaració que propugna la sobirania política i jurídica del poble català? La declaració no té efectes jurídics, i es va aprovar amb una majoria més justeta del que els seus promotors havien volgut, però el seu contingut atempta directament contra la carta magna espanyola: "La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'estat" (punt segon de l'article primer de la Constitució espanyola).

És a dir, que el govern del PP considera (com ho consideraria un govern del PSOE) que el poble català no és sobirà, en tant que el poble català és només una part del poble espanyol. I la part no pot ser sobirana en detriment del conjunt. Això és el que coneixem com a conflicte de sobirania. Als patriotes constitucionals no els falta raó quan s'emparen en una interpretació estricta de la legalitat, però els en manca si ens atenem als fonaments de la democràcia i l'estat de dret.

Aquests fonaments es troben apuntalats a la mateixa Constitució espanyola. Concretament, al punt tercer del seu preàmbul, que diu així: "La Nació espanyola, amb el desig d'establir la justícia, la llibertat i la seguretat de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de: protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions".

D'acord que aquest només és el preàmbul de la Constitució, i que, com és propi dels preàmbuls, s'hi parla només de desitjos i voluntats. Però no deixa de ser text constitucional i, com a tal, mandatari. S'hi estableix la "voluntat" de protegir "cultures, tradicions, llengües i institucions". Pel que es veu, quan es tracta de Catalunya la voluntat flaqueja.

A més, es proclama "la voluntat de protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans". Doncs bé, la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, encara del tot vigent, diu coses com les que segueixen. Article segon: "Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua , religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania ". I, encara, els dos punts de l'article quinzè: "1. Tota persona té dret a una nacionalitat. 2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat ". Sols una pregunta: si la Constitució espanyola vol protegir els espanyols (fins i tot els que volen deixar de ser-ho) en l'exercici dels drets humans, com es menja el recurs al TC?

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF