La campanya dels escuts humans
L’intent (frustrat, aquesta vegada) de Xavier García Albiol de prohibir que TV3 i Catalunya Ràdio fessin la retransmissió de la manifestació de dissabte, i la denúncia del mateix Albiol dels pares que segons ell utilitzen els seus fills com a escuts humans en vagues i manifestacions, defineixen els paràmetres bàsics (bàsics perquè augmentaran encara més la intensitat i el joc brut) a partir dels quals es desenvoluparà la campanya de l’unionisme d’aquí al 21-D. Això i una altra decisió del tot alarmant del govern d’Espanya, la de vetar l’activitat exterior del Port de Barcelona fins a les eleccions i fins i tot obligar-lo a suspendre una missió comercial a l’Argentina i l’Uruguai, planificada feia més d’un any. El Port de Barcelona és un dels tres més productius d’Europa i el més important d’Espanya: perjudicar-ne l’activitat normal no és tan sols agredir els interessos dels odiosos catalans, sinó també els del conjunt de l’economia espanyola. Però ells no viatgen en vaixell, sinó en Gürtel, de manera que, en qualsevol cas, no pateixen per la seva butxaca.
Rajoy no es cansa d’insistir en “l’enorme importància” de les eleccions del 21-D, ni de cridar a “la mobilització massiva”. Això, valgui la redundància, és important, perquè en circumstàncies normals es limitaria a menystenir les eleccions catalanes com unes eleccions qualssevol en un Parlament autonòmic, etc. L’unionisme, amb el PP al capdavant, també s’hi juga el tot pel tot en aquesta convocatòria, davant dels seus i davant d’Europa (per molt que ensabonin Juncker amb el premi Princesa d’Astúries i amb el doctorat honoris causa per Salamanca). Per això cal esperar que el PP, amb el suport dels seus socis de Cs i del socialisme català i espanyol, dugui fins a l’extrem les seves males pràctiques electorals ja tradicionals. No n’hi ha prou que el cens per a aquestes eleccions estigui tancat a Barcelona des del mes de juliol: encara existeixen escletxes per introduir fins a prop de tres-centes mil persones dins el cens global de Catalunya, i no dubtaran a fer-ho. A les Balears, en eleccions molt menys crucials que aquestes, hem vist votar el PP persones residents a l’Amèrica Llatina, i fins i tot persones mortes. No han tingut mai cap mena d’escrúpol ni de decència democràtica, i ara en tindran menys que mai.
No és tan sols que una mentida repetida mil vegades es converteixi en una veritat, sinó que també ho fa un insult, per feridor que sigui. No crec que hi hagi res més denigrant per a una mare o un pare que afirmar que utilitza els seus fills com a escuts humans, però el PP i Cs no tan sols ho diuen dels catalans independentistes, sinó que ja han aconseguit que una atrocitat verbal com aquesta s’hagi convertit en habitual. Aquesta és una forma d’atac que cal vigilar especialment: no permetre que normalitzin la barbàrie, que deshumanitzin els ciutadans partidaris de la República. Ni tampoc que ens estafin amb el cens, esclar. Les seves mentides són molt feixugues però també són flagrants, i cal absolutament prendre’s la molèstia de desemmascarar-les.
