El camí cap a l'excel·lència
El premi Per Aquí Sí Que Anem Bé de la setmana se l'endú aquest inspector del ministeri d'Educació que ha proposat que una mestra andorrana sigui acomiadada de la feina perquè dóna als seus alumnes un nivell massa alt de coneixements. Es veu que la mestra en qüestió exerceix la docència en una escola d'Escaldes-Engordany, on treballa amb alumnes de quatre anys. Doncs resulta que l'inspector va descobrir, amb estupefacció, que, a la seva tan curta edat, els pupils de la mestra ja saben llegir, comencen a escriure i també ja són capaços de sumar i restar. Una cosa inaudita i, per descomptat, intolerable. Davant d'aquesta situació alarmant, el nostre inspector no es va tallar ni un pèl i va emetre un informe en què aconsella que la mestra subversiva sigui engegada al carrer més aviat que tard, abans que les criatures no aprenguin a multiplicar o alguna cosa pitjor. El més xocant de la història és que, pel que sembla, la direcció del centre avala l'acomiadament de la mestra. Per contra, i perquè no sigui tot tan desolador, els pares i mares i la resta de docents de l'escola s'han mobilitzat per demanar que la mestra conservi el seu lloc de treball, ja que consideren que els arguments que s'esgrimeixen contra ella "no tenen cap sentit".
Els desitgem sort i bons resultats en la protesta, però en una cosa hem de discrepar dels pares, mares i mestres que surten en defensa de l'educadora expedientada: i és que els arguments que es fan servir contra ella sí que tenen sentit, i molt. El que passa és que els criteris en què es basen aquests arguments hauríem de preguntar-los a l'inspector que ha fet l'informe, a la direcció de l'escola que avala l'informe i als seus superiors del ministeri d'Educació. Si, segons ells, quatre anys és una edat massa primerenca perquè els infants aprenguin els rudiments de les lletres i els números, ¿quina és l'edat adequada per iniciar-los en aquestes matèries? Cinc anys? Sis? Deu? Setze? I si un nivell en què s'ensenyen aquestes coses als quatre anys és "massa alt", ¿en què ha de consistir un ensenyament al nivell adequat? ¿A fer-los jugar amb fustetes? ¿A ensenyar-los a fer servir l'orinal i la tassa del vàter? ¿A preparar-los perquè es presentin a un càsting d'aspirants a concursant de Gran Hermano ?
El sentit dels arguments contra la mestra d'Escaldes és que vivim en un món d'analfabets escolaritzats, que suposadament han rebut una formació i que fins i tot han passat per la universitat, però que segueixen sent incapaços de redactar correctament un text, de comprendre segons quins enunciats o, senzillament, d'elaborar pensaments complexos. D'analfabets d'aquesta casta la nostra societat en va plena. Alguns són inspectors d'Educació, d'altres arriben a dirigir escoles o instituts. Alguns altres són polítics. I tots abominen de qualsevol idea de l'esforç i de tot plantejament educatiu susceptible de produir ciutadans que s'elevin ni una mica per damunt del nivell d'indigència mental que ells mateixos representen.
