03/03/2011

El cambrer de Guillem d'Efak

2 min

Cada vegada que veig aquest mamífer anomenat Xavier García Albiol em ve a la memòria Guillem d'Efak. Per als lectors pacientíssims que tal vegada ara no el tinguin present, recordarem que Guillem d'Efak (Río Muni, Guinea Equatorial, 1929 - Palma, 1995) va ser un escriptor i cantant mallorquí ben notori, que va desenvolupar la seva obra des dels anys seixanta fins a la seva mort, sempre en llengua catalana. Va ser autor de novel·les i llibres de poesia que van merèixer alguns dels premis literaris més importants del moment, i com a cantautor va ser una rara avis dins la Nova Cançó, a la qual va aportar sonoritats del blues i el jazz. I tenia una particularitat que, a l'època, li conferia un cert exotisme: era negre.

El pare de Guillem d'Efak era un guàrdia civil que va ser enviat a Guinea i en va tornar amb un infant de tres anys, que va créixer a la noble vila de Manacor. Ja adult, a Guillem d'Efak li va succeir una anècdota que il·lustra la mena d'ambient que es va trobar: un dia va entrar en un cafè i va demanar una consumició, en perfecte català de Mallorca. L'amo del local se'l va mirar de dalt a baix, amb expressió estupefacta, i li va amollar: " Germanet, si no us hagués sentit xerrar, hauria jurat que éreu negre ".

Si en lloc de ser negre hagués estat gitano romanès, i si no hagués viscut al Manacor de fa cinquanta anys sinó a la Badalona actual, és ben possible que Guillem d'Efak pogués repetir l'anècdota, però no amb l'amo d'un cafè, sinó amb el candidat del PP a l'alcaldia de la ciutat. Segurament, a Xavier García Albiol el sorprendria d'allò més descobrir que un individuo gitano rumano , com ell els anomena, fos capaç -a l'inrevés del que li succeeix a ell- no ja d'expressar-se amb correcció, sinó d'emetre (per la boca) sons intel·ligibles i articulats. I és que García Albiol, a imatge i semblança de la caporal Alícia Sánchez-Camacho, executa en les seves aparicions públiques la pantomima dels discursos bilingües en català i castellà, però abans d'aventurar-se amb segons quines exhibicions, potser li convindria posar-se en mans d'un logopeda.

D'altra banda, el discurs de García Albiol és idèntic a l'ocurrència de l'amo del cafè manacorí, en el sentit que tant en un cas com en l'altre es tracta d'expressions d'un racisme químicament pur, fonamentat en la ignorància i el primitivisme. Això sí, amb una diferència important: en la sorpresa del cambrer de Guillem d'Efak no hi havia el fons de mala fe que sí que es troba present en les soflames de García Albiol sobre la mà dura contra els paios "que acumulen ferralla dins els pisos". I és que el cambrer de Guillem d'Efak no tenia cap pretensió d'agitar les masses, però el candidat a l'alcaldia de Badalona, sí. I sense que li importin les conseqüències. García Albiol excreta un discurs xenòfob a consciència, primitiu i brutal, que pot generar fractura social i violència. És, en definitiva, profundament menyspreable. Per això mateix, guanyarà les eleccions.

stats