16/12/2011

A cadascú el que li toca

2 min

Ens tranquil·litza que Felip de Borbó i Grècia (que treballa pluriempleat com a príncep d'Astúries, Girona i Viana, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer) hagi tingut la cautela d'anunciar que la Fundació Príncep d'Astúries, de la qual n'és el president d'honor, "té una ambició honesta i transparent". Si ens arriba a dir que l'entitat tenia una ambició opaca i malvada, com si fos l'organització Skorpio, ens hauríem espantat una mica. De manera que s'agraeix l'aclariment.

Tanmateix, no se'ns escapa que el que volia dir el príncep Felip (que va parlar una estoneta en català per guanyar-se l'adhesió de la concurrència, a l'estil de Bruce Springsteen) era que la seva fundació no és com l'institut que presidia el cunyat Urdangarin, que no tenia ànim de lucre però que curiosament anava recollint sucosos beneficis per allà on passava, més que res per l'espontània simpatia que suscita la monarquia espanyola entre les persones de bé. En una paraula, que el príncep, a diferència del plebeu marit de la infanta Cristina, s'abstindrà d'actuar com un simple i vulgar xoriço. Ens en congratulem una altra vegada.

El també espòs de la lànguida i esquàlida princesa Letícia també es va comprometre a "modernitzar la Corona" i a "adequar-la als temps que vivim en cada moment". I això ja ens preocupa més. D'entrada, els que corren són temps ingrats per adequar-s'hi, quan les testes coronades han d'anar pel món aclarint que no tenen intenció de dedicar les fundacions que presideixen a malversar cabals públics, com un Francisco Correa qualsevol. Malament quan el príncep i el rufià coincideixen sota el focus de la sospita pública (em penso que aquesta frase ha quedat bé).

Però, sobretot, ens inquieta particularment aquesta idea de "modernitzar" la Corona. Hi ha institucions, com la monàrquica, que són alienes al pas del temps i que suporten malament els intents de modernització. Mirin el cas de l'Església, que quan es va voler posar al dia va fer, mai més ben dit, un pa com unes hòsties: de les misses en llatí i amb el sacerdot d'esquena a la feligresia, amb molt d'encens i tal, es va passar als capellanets kumbaiàs que cantaven el parenostre amb la melodia del The sound of silence de Simon i Garfunkel. Convindran amb mi que no hi ha color. Sort que Benet XVI ha començat a posar remei a tanta mandanga, recuperant les casulles, les mitres i tota la indumentària magnificent que els seus antecessors en el tron de sant Pere no havien gosat enfundar-se en tot el segle XX.

Si Felip de Borbó vol recuperar el prestigi de la casa que representa, doncs, que s'oblidi de modernismes: per campechano ja hem tingut son pare. Quan sigui ell qui regni, que vagi a tot arreu sota pal·li i amb la corona ben cofada damunt el cap. Ara bé, si tantes ganes té de ser honest i transparent, que abdiqui i insti Don Mariano a proclamar la República.

stats