07/07/2011

De bous i despropòsits

1 min

Es miri com es miri, prohibir les corrides de toros i, tot seguit, blindar jurídicament els correbous, va ser un contrasentit que no s'aguanta de cap manera. D'acord, en els correbous no es mata l'animal. I d'acord, els embolats i els capllaçats no són tan cruents ni tan dolorosos com les banderilles i els estocs dels toreros. Però no deixen de ser jocs, o espectacles, que es basen en el maltractament i la denigració d'un animal, i a partir d'aquí, resulten tan lamentables com jugar a despenjar cabres des dels campanars o decapitar pollastres amb escopetes de cartutxos. O com els toros. Des d'una lògica de protecció dels animals, no té cap sentit prohibir una cosa i, al mateix temps, blindar i reglamentar l'altra.

Si no és que, finalment, es vol donar la raó als que sostenen que el Parlament de Catalunya va prohibir els toros no perquè els nostres representants electes siguin especialment sensibles al patiment de les bèsties, sinó únicament per tocar una mica el que no sona a Espanya i als seus inflamables guardians de les essències pàtries. Cosa que, si fos certa, resultaria novament lamentable, per hipòcrita i per estèril. Ara resulta que, mentre no s'aprova el reglament de la llei, els partidaris dels correbous pressionen la Generalitat perquè els concedeixi permisos per celebrar encara més festes. Faran el que trobin convenient, però fóra bo que tinguessin present que un país que es diverteix amb la vexació d'animals és un país que es troba encara a mig civilitzar.

stats