Votar per aturar l’extrema dreta

No ho diran en públic, però no són pocs els independentistes que es lamenten de l’avançament electoral a Espanya i de les conseqüències que pot tenir. La convocatòria és el resultat d’una suma de febleses: la de Pedro Sánchez davant de l’assetjament de PP i Ciutadans (amb Vox al darrere) i dels sectors dretans del mateix PSOE, i la dels partits independentistes, ofegats en la seva pròpia retòrica i gesticulació, enquistats en les seves eternes bregues en totes direccions i incapaços de mantenir ni que sigui la seva pròpia majoria parlamentària.

Si de les eleccions del 28 d’abril en surt un govern espanyol d’extrema dreta, una part de la culpa serà també de l’independentisme català. No tota, però sí una part. Als independentistes que això els il·lusiona perquè pensen que aquesta situació reforçaria el moviment, i als que amb displicència diuen “Ja s’ho faran”, com si el que passi a la política espanyola ja no els afectés, els recomanaríem que es prenguessin el moment una mica més seriosament. Perquè en cas que hi hagi un govern d’extrema dreta, la repressió patida fins ara i la presó i el judici que estan suportant els líders de l’1-O es poden convertir en el pròleg d’una nova onada de repressió encara més dura, profunda i sostinguda. Naturalment que si això succeeix ens hi trobaran al davant i que els carrers seran sempre nostres, etc. Però almenys siguem conscients des d’ara mateix de què tenim al davant.

Si l’aposta mínima per entrar en campanya és un 155 permanent, és previsible que durant la mateixa campanya les apostes vagin pujant. El líder de Vox, Santiago Abascal, que és qui marcarà el so que ballin PP i Ciutadans, ja va demanar a la manifestació fallida de la plaça Colón de Madrid que Quim Torra i el seu govern siguin detinguts. Que sentim debats sobre si és necessari o no un estat d’excepció per aturar el cop d’estat separatista no és difícil d’imaginar. Que tot això sigui il·legal o inconstitucional no té cap importància: disposen de jutges, fiscals, policia i mitjans de comunicació que hi ajudaran fervorosament. Pel que fa a les detencions, ja sabem com es fan: primer es posa l’enemic en presó preventiva, després es fabriquen les acusacions i les proves. La comunitat internacional potser ho censurarà a través d’opinions, però a nivell polític i institucional ningú ni res es mourà.

No es tracta de fer por, d’agitar espantalls o de si tu no hi vas ells tornen. Haver aprovat o no aprovat uns pressupostos no donarà ni traurà vots a ningú. Cridar insults i amenaces contra migrants, dones i homosexuals, i molt especialment contra els catalans, sí. Això és identificació d’un enemic i creació de l’odi, que són els passos previs a la instauració del feixisme. No parlen només de boca: si governen, faran el que diuen. A les eleccions de l’abril i el maig no ens hi juguem una revàlida de Sánchez o un triomf conservador. El problema més urgent que tenim ara com a societat és aturar l’extrema dreta. Que el que van guanyar una vegada amb una guerra no ho guanyin ara per les urnes.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF