19/11/2011

'Starlets' versus candidats

2 min

Doncs què volen que els digui: la imatge de les adolescents catalanes acudint enfervorides a xisclar -com bestioles a l'escorxador- a l'estrena barcelonina de l'enèsim lliurament de la sèrie Crepuscle em va semblar reconfortant. Sobretot quan ens assabentem que gairebé al costat del local que tenia estesa la catifa vermella s'hi celebrava -és un dir- l'acte final de campanya d'un d'aquests partits que coneixem com a majoritaris. Conten les cròniques que els caps de la campanya del partit en qüestió, en trobar-se en presència d'aquelles miríades de criatures cridaneres, es fregaven les mans elucubrant que es tractava de joves mobilitzats pel seu candidat. Quina desil·lusió, la mare del Tano, quan s'assabentaven que a les nenes (el 90% del personal eren noies menors d'edat) no les movia la noblesa de cap ideal polític, sinó una revolució més simple i primària, de caràcter hormonal.

Les nimfes que van assetjar despús-ahir al vespre els voltants del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona no volien assistir a cap míting, sinó veure de prop -tan de prop com els fos possible- els protagonistes masculins dels films de la nissaga crepuscular, Robert Pattinson i Taylor Lautner. Que just a la vora hi fossin Don Alfredo i Carme Chacón interpretant els papers principals d'una altra mena de ficció era un fet que ignoraven completament. Elles tenien bones raons per al seu entusiasme. Com deia la noia que totes les ràdios i les teles feien sortir, les pel·lícules de Crepuscle ho tenen tot: "Vampirs i homes llop, i a més estan tots boníssims! Què més es pot demanar?"

La noia tenia tota la raó del món, encara que la pel·lícula sigui una tifa punxada en un pal. A la campanya electoral, en canvi, els personatges principals no són vampirs ni homes llop, sinó mers homuncles extrets dels miasmes de l'inframón. En una paraula, una cosa desagradable, sense ni una mica de glamur ni llegenda. I, a més, és veritat que Pattinson i Lautner són guapos i fan planta quan desfilen pel photocall. En canvi, no hi ha realització, per òptima que sigui, que pugui compensar Rajoy i Rubalcaba de ser així com són. Podríem comparar-los amb el geperut de Notre-Dame i amb l'Igor d'El jovenet Frankenstein, però fins i tot així desmereixeríem els referents.

La pena d'aquesta història és que les nenes deixaran de ser nenes i per tant també deixaran de creure en vampirs, homes llop i actors de films de panfonteta. En canvi, els vells seran cada dia més vells i, de manera incomprensible, continuaran donant el seu suport i el seu sufragi impenitent al partit que considerin que els menteix de forma més persuasiva. A la seva première barcelonina, el jovencell Pattinson declarava que era conscient que la seva fama era sobredimensionada, i que en acabar el seu paper a Crepuscle li pertocava recomençar de nou la seva carrera. Quin candidat és capaç de tanta lucidesa?

stats