Segur que tomba, tomba, tomba...

Part sísmic: cau la bandera espanyola de la plaça Colón de Madrid i provoca un moviment de 5,5 graus a l'escala de Richter a la seu de la Faes. Informació esportivo-científica: cauen com mosques els atletes espanyols (amb la rojita al capdavant) a Londres 2012 i, a causa de l'efecte papallona (medalla de plata per a Mireia Belmonte), es produeixen curioses apagades informatives en alguns diaris del mateix Madrid, segons com s'hi puja a mà extrema dreta. Crònica cinegètica: cau de morros el rei d'Espanya i els elefants de Bostwana, juntament amb la reina Sofia, es posen a aplaudir amb les orelles. Club de la comèdia: surt Mariano Rajoy a declamar un dels seus monòlegs, després de setmanes de no fer-ho, i la prima de risc, que feia dies que baixava, torna a pujar amb un frenesí digne de Manolo el del Bombo.

En resum, que a Espanya la llei de la gravetat (com la de l'avortament a mans del nou avatar ultradretà de Gallardón) s'ha tornat encara molt més restrictiva del que solia ser-ho i tot tendeix a caure, tret de la prima de risc, que viu -en gravetat zero, que és la més enrarida- dins el seu propi simulador espacial. És el que tenen algunes modificacions legislatives (l'any passat, per aquest temps, es va modificar la Constitució espanyola amb nocturnitat i mala bava): que tu tens una marca -la marca Espanya, posem per cas- i, de sobte, per haver modificat fins i tot la llei de la gravetat, els ingredients que la formen comencen a caure a l'engròs i la marca et queda pengim-penjam, tota feta un desastre. I així no hi ha manera de generar confiança, tanta que deia don Mariano que n'anava a generar. A veure si, amb una modificació de correlacions de forces...