VISCA EL SISTEMA

Turismofòbia i turismofília

Pablo Casado ha carregat amb duresa contra l'impost turístic (l'ecotaxa, com se'l coneix a Balears)

La turismofòbia no existeix. La turismofília sí, i és un comportament polític i empresarial aberrant que consisteix a acusar la ciutadania de ser turismòfoba per mirar de dissimular la manca de control que tenen sobre la indústria del turisme aquells que se suposa que en són experts i dirigents. Una mentida. I una mala pràctica consistent a insultar els residents a les destinacions turístiques mentre se les segueix esprement i depredant amb avarícia i sense cap escrúpol.

Avui Pablo Casado ha estat a Menorca, una illa que el màster cursat a Harvard no li permet ubicar correctament damunt un mapa d'Espanya, i ha carregat amb duresa contra l'impost turístic (l'ecotaxa, com se'l coneix a Balears) que es recapta a la majoria de destinacions del món, i contra l'ús que se'n fa, que no sap quin és. Igualment ha denunciat que la llengua catalana divideix la societat, una animalada que només poden parir conjuntament dues ments privilegiades com la del mateix Casado i la del seu cap de sucursal a Balears, Biel Company. En paral·lel, hotelers i empresaris de lloguer de cotxes ploren perquè han notat un descens de negoci, i en culpen la turismofòbia, que, segons ells, espanta i allunya els turistes. L'aeroport de Son Sant Joan ha tingut el juliol amb més moviment de la seva història, més de 4,2 milions de passatgers, i l'acumulat de l'any supera els 16 milions. És a dir, que venir sí que venen. Ara bé, són turistes que cada vegada fan estades més curtes i que tenen menys diners per gastar. ¿No deu ser que el motiu del descens no és la turismofòbia sinó el model que els mateixos empresaris turístics i els seus turismofílics majordoms de la política han implantat? ¿I la incompetència total amb què el gestionen?

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF