És la separació de poders, estúpids

Caldrà veure quin recorregut té la suposada malversació, que Montoro i Rajoy van negar repetidament

Les primeres reaccions dels nacionalistes espanyols a la resolució del tribunal de Schleswig-Holstein varen ser de disgust, i fins i tot de consternació. Des del PP, García Albiol declarava que no era “el que s'esperaven” i que haurien desitjat “més col·laboració d'Alemanya”. Girauta, des de Ciutadans, qualificava la resolució judicial de “canallada” i fantasmejava sobre “qui i per què està darrere d'això”.

El cert és que tota la instrucció de la causa contra l'1-O que ha construït el magistrat Llarena se n'ha anat en orris, perquè el seu principal argument (l'existència d'una rebel·lió organitzada, i, per tant, d'un moviment violent contra l'ordre constitucional) ha quedat invalidat per complet: primer a Bèlgica i, ara, a Alemanya. En aquestes circumstàncies, és del tot inacceptable que els presos polítics segueixin tancats, o que se'ls suspengui com a diputats.

La resolució dictada a Alemanya posa en evidència la vergonya de l'autoritarisme que l'estat espanyol va desencadenar com a resposta al que va ser una mobilització ciutadana i una opció política absolutament legítimes, democràtiques i pacífiques. Un autoritarisme que va decidir utilitzar la policia i la justícia com a forces de xoc (la policia contra els ciutadans; la justícia contra els líders), amb el resultat que coneixem. No varen arribar a treure l'exèrcit, però tots els altres poders de l'Estat (la Corona, el govern, el Senat, els cossos de seguretat, la cúpula fiscal i judicial, i fins i tot una premsa servil i indigna, que no dubta a intoxicar l'opinió pública amb un bombardeig constant de falsedats) varen concórrer en una estratègia de demolició de l'adversari (per a ells, l'enemic) i d'exaltació dels instints més baixos de la ciutadania: és fàcil seguir el rastre, en una multitud de fòrums digitals i en alguns d'impresos, de les amenaces de mort, perfectament impunes, contra Carles Puigdemont i diversos membres del seu govern. Algunes, signades per periodistes i creadors d'opinió amb noms i cognoms.

Ara s'hauran de conformar, com a molt, a extradir Puigdemont per malversació de fons, cosa que no deixa de ser graciosa quan el ministre Zoido va admetre haver malgastat 87 milions d'euros de les arques públiques en l'operatiu dels 'piolins'. Tot i que caldrà veure també quin recorregut té aquesta suposada malversació, que Montoro i Rajoy van negar reiteradament i amb contundència que s'hagués produït mai. El problema d'acumular mentides és que unes acaben contradient les altres, i s'acaben posant en evidència entre elles.

La democràcia i l'estat de dret es basen en tres poders, l'executiu, el legislatiu i el judicial, que han d'actuar de manera escrupolosament independent entre ells. Aquesta és la lliçó fundacional de Montesquieu, vàlida a totes les democràcies excepte a l'espanyola, perquè els patriotes d'aquesta gran nació no l'han volguda entendre mai. Doncs ara els han posat un zero. Com diu l'advocat Gonzalo Boye, va ser un encert internacionalitzar el conflicte en el vessant judicial.

EDICIÓ PAPER 21/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF