VISCA EL SISTEMA

Tot el poder per als socialistes

A més de les enquestes, potser que el PSOE revisi el ric refranyer castellà

El PSC s'ha convertit en un cas d'estudi de la capacitat de regeneració de les organitzacions. De ser, fa tot just un parell d'anys, el partit de qui ningú volia saber res (massa espanyolista per als partits del Procés; massa tebi per als partits alfa del nacionalisme espanyol) s'ha convertit ara en la força amb la qual tothom vol pactar i, de fet, amb qui tothom pacta. Ja s'ha comentat prou aquests dies la seva inusitada transversalitat: després de les eleccions municipals, el PSC ha lligat un ventall de pactes que van des de Valls/Ciutadans fins a la CUP, passant per absolutament tothom menys Vox. Pel que fa al pacte per la presidència de la Diputació de Barcelona, té interès en la mesura que sembla prefigurar, o suggerir, un acord a mitjà termini pel qual els socialistes tornin a governar la Generalitat, faltaria veure amb qui: amb JxCat, amb ERC i/o amb els comuns (o amb una jugada com la de l'Ajuntament de Barcelona, amb Ciutadans, o algun derivat de Ciutadans, pel mig). Pel que fa al serial particular entre els partits actualment al govern de Catalunya, només podem dir-ne que continuarà amb nous episodis, però cada vegada més avorrits i reiteratius. El PSC, en resum, semblava córrer no fa tant de temps un risc seriós de quedar en fora de joc, i ara sembla que qui estigui fora de joc sigui qui no va de bracet amb ells. No se'ls pot discutir que han sabut tirar endavant amb èxit una estratègia que no era fàcil, i no tan sols capejar el temporal, sinó sortir-ne reforçats.

Succeeix una cosa semblant amb el PSOE, amb l'afegit que caldrà esperar al dia 23 (data fixada per a la investidura) a darrera hora per saber exactament en què consisteix i què cerca la dura negociació que està duent a terme Pedro Sánchez. Si tot plegat és una jugada per pressionar Unides Podem al màxim, i obtenir el seu suport a canvi de res, i si ho aconsegueix, s'haurà d'admetre que Sánchez ha demostrat ser un jugador de pòquer certament temible. Si, per contra, el que es busca és forçar una repetició de les eleccions perquè confien en una enquesta del CIS que diu que el PSOE encara podria treure més bons resultats, la conclusió serà que Sánchez ha decidit convertir-se en una reencarnació de Rajoy. Les eleccions només s'haurien de repetir en situacions molt excepcionals. No va ser el cas de les eleccions del 28 d'abril, amb una participació ben alta i un missatge nítid de l'electorat: polítiques d'esquerres i diàleg amb Catalunya. Ben al contrari, Sánchez es mostra més dretà que mai i parla de la possibilitat de tornar a aplicar el 155. Si és una jugada per arribar a la investidura amb els podemites, els independentistes i els bascos estovats, s'ha de dir que els socialistes juguen al caire de la temeritat. Si la cosa acaba en noves eleccions, seran, a més, uns irresponsables. Del que no hi ha dubte és que juguen fort amb l'únic objectiu d'acumular tant de poder com sigui possible. A més de les enquestes, potser que revisin el ric refranyer castellà, en especial allò de 'la avaricia rompe el saco'.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF