VISCA EL SISTEMA

El pitjor d'Espanya

Ciutadans li acaba de malmetre la campanya a Manuel Valls

Com que Albert Rivera ja es va fer el gallet amb els presos polítics al Congrés, Pablo Casado no podia quedar enrere i l'endemà mateix ha anunciat que durà a Fiscalia les fotos i els vídeos que els mateixos presos van gravar dilluns, quan van recollir les seves actes de diputats. Els dos líders del centredreta moderat espanyol, per tant, no han après res de la seva derrota electoral i segueixen concentrats en la seva competició particular per veure quin dels dos exhibeix gestos i actituds més grolleres, més infantils, més populistes, més destructives, més insultants i més antidemocràtiques contra els líders catalans empresonats i a l'exili, en primer lloc, i contra tot allò que tingui a veure amb Catalunya, tot just a continuació. La derrota va ser rotunda i sense pal·liatius: no en té per al PP, que tardarà anys a aixecar el cap si és que mai arriba a fer-ho, però tampoc per a Ciutadans, que va salvar millor els mobles però que ha quedat condemnat a la irrellevància, amb Rivera reclamant absurdament i per la cara el paper de cap de l'oposició. Una castanya sense pal·liatius però amb una explicació clara: no hi ha prou electorat que doni suport a aquest discurs guerracivilista, i encara menys si el que hi ha s'ha de repartir entre tres partits. A més, l'alta participació del 28-A fa pensar que la triple ultradreta va tocar el seu sostre electoral. Les coses pinten encara pitjor per al PP aquest diumenge, en què podrien perdre comunitats com Madrid o Castella i Lleó, i d'altres com Balears per segona vegada consecutiva, com ja els ha succeït al País Valencià.

Per què hi insisteixen, doncs? Si la cosa no dona més de si, per què no rectifiquen? El PP va anunciar un viratge desesperat al centre després de la debacle de les generals, però ni era cert ni s'ha produït en cap moment, i candidats tan pintorescos com Bou a Barcelona o Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid (de qui ara s'han recuperat unes declaracions en què afirmava que Catalunya, el País Basc, Navarra i el País Valencià són “el pitjor d'Espanya”) s'han encarregat de desmentir, durant tota aquesta campanya, que aquest gir es pugui produir mai. Rivera està convençut que farà el 'sorpasso' al PP mostrant-se cada dia més rabiós. De Vox, naturalment, no cal ni parlar-ne.

He llegit diverses explicacions de per què Ciutadans i el PP no rectifiquen el rumb, i probablement totes tenen raó en part o del tot, però n'hi ha una que no se sol esmentar i que és ben clara: no rectifiquen perquè no volen, ni en saben. Volen ser així. Naturalment en paguen un preu: li regalen tot el centre al PSOE i a Pedro Sánchez, i Ciutadans en concret li acaba de malmetre la campanya a Manuel Valls, que havia de menjar-se Barcelona i ha fet figa. Però hi ha un altre preu que paguem tots, i és l'embrutiment i el desgast del debat públic que comporta l'acció d'aquests partits. I dels poders de l'Estat que els segueixen fent costat, començant per una justícia convertida en el seu ariet: la judicialització de la política encara pot empitjorar en la legislatura que comença.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF