VISCA EL SISTEMA

Una gran coalició corrupta

El PP i el PSOE neguen avui el que van dir ahir i sense que es pugui saber què diran demà

És possible que la macroenquesta del CIS per a les eleccions del 10-N l'encerti, per què no. Al cap i a la fi, a Tezanos ja li van dir de tot amb la del passat mes de març, però al final va ser qui més es va acostar als resultats del 28 d'abril. Té a favor el fet de basar-se en una mostra inusualment àmplia: 17.650 enquestes, realitzades en 1.091 municipis repartits entre les 50 províncies espanyoles. I té en contra el fet d'haver-se fet abans de la publicació de la sentència del Procés i de l'exhumació de Franco, dos fets que previsiblement podrien tenir incidència en el vot. La previsibilitat, però, fa temps que ha desaparegut. Els dos grans partits que es diuen a ells mateixos “d'estat”, el PSOE i el PP, no tenen comportaments previsibles davant de les qüestions que se'ls plantegen. Ben al contrari, oscil·len entre el tacticisme, l'electoralisme i la deixadesa, negant avui el que van dir ahir i sense que es pugui saber què diran demà. No piloten la realitat, sinó que hi van a rebuf, improvisant i mentint constantment sense cap pudor. I si els comportaments dels partits “d'estat” són imprevisibles fins i tot davant d'una realitat convulsa, encara més ho pot ser el de l'electorat. Pot passar de tot, fins i tot que el CIS l'encerti.

Si és així, la macroenquesta apunta que governaria el PSOE amb diversos possibles aliats: Unides Podem, Ciutadans o el PP. Els tres acords semblen altament improbables ara mateix, sobretot perquè Pedro Sánchez ha fet una tasca meticulosa de demolició dels ponts que el comunicaven amb tothom, especialment amb la majoria de la moció de censura contra Rajoy. Ara bé, per primera vegada entra en joc a Espanya la possibilitat de la gran coalició entre els dos partits "d'estat", a imitació dels tres governs que ha presidit a Alemanya la cancellera Merkel. Deixarem de banda les comparacions ocioses amb sistemes polítics més avançats que l'espanyol per apuntar només una cosa: la unió del PSOE amb el PP significaria l'entronització definitiva de la cleptocràcia, la corrupció al poder. Per molt que el conflicte amb Catalunya ho desplaci de l'actualitat, Espanya continua sent un dels estats amb més corrupció de la UE, amb una xifra de 90.000 milions d'euros, prop d'un 8% del PIB (segons càlculs del grup europarlamentari d'Els Verds i Aliança Lliure Europea, a partir de dades de la Comissió Europea i l'Eurostat). D'aquesta quantitat, el 86% correspon a casos de corrupció vinculats amb el PP: Lezo, Púnica, Gürtel i tota la rastellera d'expedients que afecten tots els nivells de l'administració i de la cadena de comandament, fins a arribar –presumptament, esclar– als expresidents Aznar i Rajoy. Damunt del PSOE pesen els ERO i les peonades a Andalusia, un magnífic exemple de com institucionalitzar i socialitzar la corrupció, i de com fer inviable econòmicament una comunitat que podria haver estat pròspera. Fa de mal dir si un govern amb dos partits així seria una gran coalició, però segur que acabaria de reforçar el gran encobriment i el gran retrocés democràtic que fa temps que coneixem.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF