La Fiscalia veu un clima

“Un clima de violència general” és una expressió tan vaga i imprecisa que no vol dir res, i encara més si qui la fa servir és el ministeri fiscal en el que es considera el judici més transcendent en la història recent d'Espanya, des de la mort de Franco fins avui. “Un clima de violència general” es pot veure en qualsevol concentració prou nombrosa de gent en què hi hagi persones que es mostrin enfurismades, per exemple molts partits de futbol de la Lliga. Per no parlar de qualsevol protesta ciutadana, i no sé si és necessari tornar a recordar les protestes dels taxistes a Barcelona, l'estiu passat.

El més xocant dels vídeos presentats per la Fiscalia per sustentar l'acusació de rebel·lió no és tan sols que no s'hi vegi la rebel·lió per cap banda (s'hi veien protestes ciutadanes amb un nivell de crispació i d'agressivitat bastant més baix que el de la majoria d'aquestes protestes, i tampoc no sé si cal recordar els 'armilles grogues' francesos), sinó el fet que s'assemblin tant als que presenten les defenses per fer decaure la mateixa acusació: xocant però no sorprenent, perquè al cap i a la fi són imatges dels mateixos dies i dels mateixos fets. Amb la diferència (fonamental) que les defenses s'han preocupat de presentar aquests vídeos degudament indexats, és a dir, indicant el dia i el lloc en què va ser gravat cadascun d'ells. A la Fiscalia aquest detall no li va semblar rellevant, i va procedir a la projecció dels vídeos pel senzill mètode d'esperar que l'uixer Paco pitgés el 'play'. Els fiscals no sabien d'on sortien aquelles imatges ni els importava: quan les defenses i el mateix jutge Marchena els ho van fer notar, el fiscal Jaime Moreno es va limitar a dir que es tractava de reflectir aquell “clima de violència general” que, segons ell, s'havia produït “en tots els col·legis electorals”. En tots, de debò? En tots els 2.300 col·legis? Al fiscal només li va faltar encongir-se d'espatlles i contestar: “A mi què m'expliquen”.

Aquesta despreocupació, o deixadesa, de l'acusació fa que molts interpretin que els fiscals actuen així perquè saben que tenen el judici guanyat. Crec que es tracta d'una altra cosa, tal vegada fins i tot pitjor. Fa l'efecte que actuen així per dos motius: ignorància i prejudici. Ignorància total no tan sols del que va passar els dies 20 de setembre i 1 d'octubre del 2017 (i abans i després), sinó també de la societat catalana, del moviment independentista i dels múltiples moviments ciutadans que van confluir en la celebració de l'1-O, que va ser certament el fruit d'un acte col·lectiu de desobediència tan vast i tan plural que senzillament els resulta inconcebible, no els cap dins el cap. I el prejudici que qualsevol moviment ciutadà que qüestioni l'estat espanyol no pot ser democràticament acceptable, perquè la democràcia és la llei i la llei és la que ha fet l'estat que ells representen i serveixen. Aquest és el punt de vista de la Fiscalia, i el que falta saber, i sabrem a les sentències, és fins a quin punt concorda amb el dels magistrats de la sala.