De filtrar i d'imputar

Dotze periodistes de vuit mitjans diferents (El Mundo, El País, El Confidencial, Abc, La Vanguardia, El Español, Cadena SER i RTVE) han estat imputatsEl PaísEl ConfidencialAbcLa VanguardiaEl Español, Cadena SER i RTVE) han estat imputats pel responsable del jutjat d'instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, per un delicte de revelació de secrets, per haver revelat dades del sumari dels CDR detinguts el 23 de setembre dins l'anomenada operació Judes. Associacions i sindicats de periodistes han expressat el seu rebuig a aquesta imputació, que entenen com una vulneració del dret d'informació. A més, alguns dels seus portaveus han subratllat una evidència que el jutge Peinado sembla haver obviat: cap mitjà publica una filtració si no la rep d'una font, de manera que en tot cas caldria perseguir la font i no el mitjà. S'han cercat així mateix similituds amb un cas recent: el dels periodistes de Diario de Mallorca i d'Europa Press a qui la policia, per ordre judicial, va requisar els mòbils per haver publicat filtracions sobre l'anomenat cas Cursach. Tanmateix, el procés contra un empresari d'oci nocturn presumptament implicat en narcotràfic i un llarg etcètera té molt poc o res a veure amb el d'unes persones acusades sense proves de terrorisme en el context del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Naturalment que la llibertat d'informació és un dels pilars de la democràcia i que ha de ser defensada sempre i en tots els casos. Ara bé, atesa la llista dels mitjans afectats per la imputació del jutjat 41 de Madrid, s'ha de dir que no deixa d'haver-hi una certa justícia poètica en aquest assumpte. Sens perjudici de la vàlua dels seus professionals, alguns d'aquests mitjans no tenen cap tipus de mania a intoxicar cada dia l'opinió pública difonent mentides, injúries, tergiversacions i mitges veritats. Alguns d'aquests mitjans estan acostumats a tenir fil directe amb la magistratura i la judicatura, especialment en aquells casos que més els interessen, i que curiosament acostumen a ser els que poden perjudicar l'independentisme català (per una banda) i Unides Podem (per l'altra), les seves dues bèsties negres. Alguns d'aquests mitjans han arribat a publicar en portada falsos comptes corrents a Suïssa o les identitats i les imatges de professors de secundària acusats de delictes dels quals s'ha demostrat després que eren innocents. Alguns d'aquests mitjans no tan sols tenen accés a fonts que rebenten el secret de sumari quan troben que és interessant fer-ho, sinó que a través de la seva línia editorial s'erigeixen en jutge i part contra totes aquelles forces polítiques i moviments socials que consideren contraris al nacionalisme espanyol ultraconservador que defensen i representen. Alguns d'aquests mitjans no es cansen de propalar injúries contra altres mitjans, i de celebrar qualsevol represàlia judicial que rebin. Tastar una mica de la seva medecina no farà que reconsiderin la seva mala praxi del periodisme, però sí que els farà entendre què passa en un estat on actua sense control una justícia polititzada. En parlar de mi no ric, diu la dita.