Un bon primer pas

Hi ha un problema polític que s'ha de solucionar políticament, cosa que implica votar

En un determinat moment (quan Artur Mas va fer el seu gir sobiranista), el PP va decidir jugar més a fons que mai la carta de l'anticatalanisme, que ja havia jugat prou fort durant els governs tripartits. Ho havia fet, però, des de l'oposició; després va passar a fer-ho des del govern. El resultat, a la llarga, va ser la moció de censura que va fer fora el PP del poder: oficialment el motiu va ser la corrupció, però la moció no hauria prosperat si l'executiu de Rajoy no hagués aplicat el 155 i, sobretot, no hagués arribat a l'extrem de fer presos i exiliats polítics. I no hauria prosperat perquè no hauria comptat amb el suport, com a mínim, del PDECat i del PNB, i qui sap si amb el d'ERC. A la pràctica, el que va fer caure el PP no va ser només la corrupció, sinó sobretot els excessos antidemocràtics comesos contra diversos sectors de la ciutadania, i molt particularment contra l'independentisme català. La lliçó hauria de ser clara: potser sí que es pot fer oposició, a Espanya, promovent l'odi contra els catalans, però el que no es pot fer és governar així. En democràcia, per precària que sigui, no es pot governar Espanya vivint de l'odi contra Catalunya.

Encara és d'hora per afirmar si el PSOE, i el PSC, han entès o no han entès aquesta lliçó. És cert que els socialistes espanyols i catalans varen apuntalar l'estratègia anticatalana del PP de Rajoy fins a extrems al·lucinants, però també ho és que l'arribada al poder els ha obligat a un canvi substancial i ben visible de guió. Que uns socialistes segueixen amb més aplicació que d'altres: poc abans que el president Torra sortís a valorar la reunió a la Moncloa, la vicepresidenta espanyola Carmen Calvo insistia a afirmar (en veu alta i clara) que el dret a l'autodeterminació no existeix, per afegir a continuació (en veu més baixa): dins la Constitució espanyola. I ho reblava dient que Catalunya té dret a una cosa que comença per 'auto', però que no és autodeterminació sinó autonomia.

El cas és que la reunió entre Torra i Sánchez ha anat bé, segons el president de la Generalitat, i no hi ha cap motiu per dubtar de la seva paraula. La feina preparatòria feta per la ministra Batet i la consellera Artadi i els seus equips s'ha fet notar, i així Torra ha pogut sortir de la reunió explicant que s'hi ha parlat de tot i que no se li ha exigit ni demanat que renunciï a res, tot i que Sánchez també ha negat l'existència del dret a l'autodeterminació i l'existència de presos polítics. Venint d'on veníem no es podia demanar més d'una primera reunió, i més quan ja s'ha acordat celebrar-ne una segona i, mentrestant, reactivar els lògics mecanismes de bilateralitat. És un bon primer pas per a les dues bandes, mentre no es perdi de vista el que ha repetit Torra fins a la sacietat a la roda de premsa: és un problema polític que s'ha de solucionar políticament, cosa que necessàriament implica votar. I això assenyala un camí llarg que s'haurà de fer com es fan els camins llargs: un pas darrere de l'altre. Però sense pausa.

EDICIÓ PAPER 15/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF