El Quebec, Europa, indults

EscriptorFeia setze anys que un president espanyol no visitava el Canadà, i és significatiu que Pedro Sánchez ho hagi fet precisament al Quebec, un dels referents de l'independentisme català juntament amb Escòcia (perquè són nacions que han arribat a celebrar referèndums d'autodeterminació acordats amb els estats als quals pertanyen). El cas és que Sánchez s'ha trobat amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, a Mont-real i no a Ottawa o a Toronto, per exemple. I allà tots dos han parlat del conflicte entre Catalunya i Espanya en termes, naturalment, d'estricta correcció presidencial. Però han donat a entendre (Sánchez ho ha dit explícitament, una vegada més) que es tracta d'una crisi política que ha de tenir una solució política. El president espanyol va insistir en la seva cantarella de l'autogovern com a àmbit de consens majoritari, però també va subratllar l'expressió “la lliçó del Quebec”. La lliçó és clara i ell mateix ho sap tan bé com tothom: el Quebec ha celebrat dos referèndums acordats amb el Canadà, els anys 1980 i 1995, i no eren d'autogovern, sinó d'autodeterminació. No es votava un nou estatus jurídic per al Quebec dins el Canadà (a Catalunya seria un nou Estatut o una millora de l'actual, que en el cas present hauria de ser una recuperació, perquè l'Estatut actualment vigent no és el que varen votar els catalans, el Parlament i el Congrés), sinó el sí o el no a la independència del Quebec respecte del Canadà. En les dues ocasions va guanyar el no. La misteriosa referència de Sánchez als “dos referèndums” celebrats a Catalunya en “l'última dècada” es pot interpretar de dues maneres: una, que concedeix validesa a l'1-O (l'altre referèndum va ser precisament el de l'Estatut, l'any 2006: les “dècades” de Sánchez són generoses), o dues, que es va fer un embolic amb els dos referèndums del Quebec i amb els seus resultats. Facin vostès les seves apostes.

Sánchez també va dir que “comparteix” les paraules de la delegada Teresa Cunillera sobre els indults als presos catalans, dels quals es va declarar partidària, i les va traduir en termes d'“empatia”. S'ha abusat del llenguatge gruixut i ha faltat empatia, va constatar. I és cert. Existeix el rumor que Europa estaria donant instruccions sobre la necessitat de desencallar la situació, com ja les va donar per ordenar la celebració de les eleccions del 21-D i la investidura d'un president de la Generalitat, que va ser Quim Torra després dels intents de Puigdemont, Sànchez i Turull, avortats per la judicatura espanyola. Merkel estaria pressionant Sánchez perquè els indults siguin concedits, i la filtració dels xats dels jutges que insultaven els líders i els votants independentistes serien una primera escomesa d'un pols entre el govern i els sectors ultradretans de la justícia espanyola. Ara bé, l'indult implica l'admissió d'haver comès els delictes, i Cunillera ja en va avançar les condicions: que hi hagi una sentència ferma i que els acusats (que aleshores ja serien condemnats) ho vulguin. És a dir, que ho demanin.