Policia ploramiques
És una nova modalitat que coneixem sobretot des de les vistes orals del judici del Procés al Tribunal Suprem. Homenassos alts, forts i cepats, altament formats i entrenats, que, enfundats en els seus cascos i uniformes antidisturbis (i equipats amb l'armament reglamentari), no dubten a endur-se per davant tot el que troben, siguin periodistes, manifestants no violents o fins i tot persones grans. L'argument és que han de sufocar aldarulls i no són a temps de distingir, quan són davant de la multitud, qui constitueix un perill potencial (una minoria, sempre) i qui no, de manera que envesteixen indiscriminadament i després ja ho veurem.
Sense l'uniforme, però, passen el rosari de la por que han hagut de patir, les cares d'odi de la gent (en general, ningú fa bona cara quan l'apallissen) i tot tipus de coses terribles que suposadament han sofert, a fi d'aconseguir l'efecte desitjat: fer passar l'agressor per víctima. Però el victimisme també és una espiral que pot arribar tan lluny com es vulgui. Per exemple, a tot un ministre de l'Interior com Marlaska afirmant que hi ha més violència a Catalunya que al País Basc, amb una frivolitat i una falta de respecte cap a les víctimes d'ETA que fa feredat. Encara que després ho matisi dient que les seves paraules es referien específicament al grau de conflictivitat al carrer que li han reportat els comandaments policials. El matís ja no serveix perquè el titular (és a dir, el mal) ja està fet: Catalunya és pitjor del que va ser el País Basc amb els seus 854 morts damunt la taula, sense comptar les víctimes del terrorisme d'estat. Per si de cas, torna a matisar a favor dels policies i anuncia que condecorarà els que han servit a Catalunya aquestes últimes setmanes, com si haguessin servit en alguna guerra. Igual que ja van ser condecorats els policies de l'1-O. No sé si també van condecorar els efectius que van reprimir violentament a Múrcia les protestes veïnals per l'arribada de l'AVE: allà la policia també va tenir una actuació vergonyosa, però sembla que, quan es fan a Catalunya, les actuacions vergonyoses de la policia tenen premi. És lògic: parlem d'un lloc més perillós del que ho va ser el País Basc durant els anys de plom. Ho ha dit el ministre. Encara que després ho matisi.
El respecte i la credibilitat es guanyen amb un servei públic de qualitat, no amb una combinació de garrotades i ulls i testicles perduts (primer) i ploricons per la mala estona que s'ha passat (després). Tampoc prestant fals testimoni de forma anònima davant del Suprem en un judici que ha acabat d'enfonsar la credibilitat de la separació de poders a Espanya. Consignem només la situació del major Trapero i del conseller Forn. Mentrestant, els policies rasos i els comandaments que emeten opinions properes a l'extrema dreta o que participen en bregues de bar com a Altsasu o fins i tot en violacions en grup (com a la Manada) són tractats com a mínim amb obseqüència. O condecorats, perquè se'ls passi la plorera. Després que no es queixin si la seva imatge entre l'opinió pública és pèssima.
