El PP com a partit xenòfob

EscriptorMolt més atent als comentaris de Forocoches que no al que (segons ell) va aprendre a Harvard, a Pablo Casado li ha faltat temps per marcar la seva pauta com a president del PP en matèria de migració. Es tracta d'una qüestió en què el PP sempre ha navegat entre dues aigües: d'una banda mantenint la tanca amb filat tallant a Ceuta i desatenent el mandat de la UE pel que fa a les quotes d'acollida de migrants i refugiats a Espanya, i de l'altra evitant els discursos massa explícits contra els sensepapers i les minories ètniques en general. Per un motiu molt senzill, i és que als dirigents del partit no els ha semblat que n'haguessin de treure vots. Especialment M. Rajoy, que, davant dels temes que no controlava bé, solia decretar que eren “un lío” i a continuació en passava de llis.

No és el cas de Pablo Casado, que d'alguna manera, des de les seves limitacions (que, naturalment, es veuen amb més claredat com més a primera línia se situa), és conscient que el seu lideratge és fràgil (amb l'expulsió/atropellament de Soraya i els 'sorayos', el PP ja no és només el partit més corrupte d'Espanya sinó també el més dividit) i necessita trobar elements aglutinadors entorn seu, coses que li sembla que poden posar molta gent d'acord dins la militància del partit, que és la que l'ha ascendit fins allà on és ara. I ho prova assenyalant un objectiu previsible i fàcil: els migrants i tot el discurs de l'odi que es genera contra ells, ara com ara faltat de representació política diguem-ne oficial. Perquè, internacionalment, Espanya encara passa per ser un país sense ultradreta, atès que se solen classificar com a tals les formacions polítiques que exalten o practiquen la xenofòbia. I, mirat així, és cert que al Congrés de Diputats no hi té representació cap partit que respongui a aquesta característica. Només un dirigent del PP, Xavier García Albiol, ha estat catalogat com a xenòfob pel Consell d'Europa, però a títol particular. Tal vegada els analistes internacionals tendeixen a no tenir en compte que 'Spain is different' i que la ultradreta espanyola es defineix molt més per la vinculació (nostàlgica o directa) amb el franquisme i per l'odi a l'enemic interior (catalans i bascos, principalment) que no al vingut de fora.

Però això era fins ara. Si Casado, com sembla, du el PP a arrenglerar-se amb l'extrema dreta europea en matèria de migració, i obté algun rèdit per aquesta via, és més que plausible que hi arrossegui també el seu sòsia Albert Rivera i Ciutadans. I, d'aquesta manera, tindríem a Espanya no tan sols un partit xenòfob sinó dos, capaços eventualment d'arribar a associar-se per formar govern, com ha succeït a Itàlia amb la Lliga Nord i el Moviment 5 Estrelles. Sense que cap dels dos deixin de descuidar ni per un moment el flanc que els alimenta amb més abundància, que és el de la catalanofòbia, aquesta sí, oberta i cada dia més estrident (ara que no és al govern, Casado es pot permetre xisclar contra Catalunya encara amb més ràbia). Caldrà veure cap on va, però la deriva és alarmant.