El PP, ben vist per l'extrema dreta global

2 min

EscriptorÉs objectivament desagradable començar gairebé cada dia havent de llegir o escoltar l'últim espasme verbal de Pablo Casado, president del PP. De tant en tant les seves diatribes van dirigides contra les dones (atacs contra el feminisme i contra la legislació d'igualtat i de l'avortament), contra els migrants (ha arribat a amenaçar que no se'ls poden garantir ni els drets humans) o contra Europa (va proposar la sortida d'Espanya de l'àrea Schengen com a represàlia per les resolucions dels jutges europeus sobre els exiliats catalans). Però els seus atacs més rabiosos i més freqüents són contra Catalunya, sovint en forma d'insults que afecten tant els dirigents polítics com els ciutadans: ara, en poques hores ha comparat Catalunya amb un narcoestat (que són aquells en què els polítics i els funcionaris estan implicats en el tràfic de drogues, com passa a Veneçuela, Colòmbia, Guinea-Bissau o Kosovo) i ha afirmat que a Catalunya hi ha un problema de seguretat tan greu que no s'hi pot viure ni sortir als carrers sense que t'insultin o t'amenacin.

Casado està decidit a dir i a fer el que sigui per guanyar la competició amb Rivera i Abascal pel vot de l'electorat ultra, que tot indica que va en augment

Del monstre de tres caps (PP, Ciutadans i Vox) en què s'ha convertit la ultradreta espanyola (no s'hi ha convertit de sobte: l'ou de la serp s'ha covat durant molts d'anys, primer pel PP en solitari i després pel PP i Ciutadans), tal vegada el cap més preocupant segueix essent el del PP, un partit que fa molt de temps que va abandonar qualsevol cosa relacionada amb la moderació, el centredreta i el liberalisme. I és el més preocupant per dos motius: perquè, mentre l'electorat i l'Íbex-35 ho vulguin, segueix essent el partit més poderós d'Espanya, i perquè el seu actual líder està decidit a dir i a fer el que sigui per guanyar la competició amb Rivera i Abascal pel vot de l'electorat ultra, que tot indica que va en augment.

Aquesta determinació de Casado ha cridat l'atenció de The Movement, l'aliança de partits d'extrema dreta i neofeixistes que impulsa Steve Bannon, l'exassessor de Donald Trump, i que treballa amb la idea de construir un grup potent i d'implantació internacional després de les pròximes eleccions europees. El soci de Bannon en aquesta aventura és Mischaël Modrikamen, un advocat que presideix el Partit Popular belga. A Bannon i Modrikamen els agraden Casado i l'actual canceller d'Àustria, Sebastian Kurz, perquè veuen en ells "dirigents de partits majoritaris que no estan lluny" de les seves "conviccions". És a dir, líders d'extrema dreta que tenen possibilitats de conquerir el poder (com ja han fet el mateix Kurz o Salvini) als seus respectius països. De fet, Salvini és el principal referent: “Itàlia és actualment el centre de l'univers polític”, ha afirmat Bannon. I tant ell com Modrikamen coincideixen en el diagnòstic: “Hi ha hagut el Brexit, hi és Trump, la insurgència populista és mundial, el moviment serà mundial i l'hem d'organitzar mundialment”. Tenen diners, influència i poder de debò. Per a ells, Itàlia avui és el centre, però Espanya, i el PP en particular, són apostes guanyadores.