Norma i paradís dels negres

El batle d'Eivissa, Rafel Ruiz, ha instat Matteo Salvini a “netejar-se la boca”, després que el ministre d'Interior italià es mofés dels migrants de l''Open Arms' dient: “Que desembarquin a Eivissa o a Formentera, i es diverteixin”. A Formentera, precisament, paradís de la diversió blanca –pel color de pell i per les substàncies de riure–, va arribar diumenge una pastera carregada de migrants, la setena a les Pitiüses i Balears en una setmana, totes procedents d'Algèria. També són algerians els violadors de la 'Manada' de Bilbao, als quals el dirigent de Ciutadans Joan Mesquida ha desitjat “que es podreixin a la presó, però en una presó d'Algèria”. El seu soci de Vox, Santiago Abascal, els vol “carregats de cadenes i dins un avió cap a Algèria, i que no tornin a Europa mai més”. No els hem sentit dir res semblant (no els hem sentit dir res de res) quan els violadors han estat espanyols blancs, i encara menys quan han estat militars o agents de la Guàrdia Civil. A Barcelona, mentrestant, Ada Colau i Jaume Collboni segueixen fent les delícies del personal, enviant la policia a aporrinar negres al ritme que marca Manuel Valls amb l'excusa del 'top manta'. Als EUA de Trump, hem tornat a veure policies a cavall que s'enduien detingut un negre lligat amb cordes, com si fos bestiar.

“Si fossin blancs i europeus seria una emergència d'estat”, ha lamentat l'ONG Open Arms en relació a la crisi del seu vaixell. Cert. S'ha fet desagradable ser home (pels violadors, pels maltractadors, pels assassins de dones i infants), ser espanyol (pels ultranacionalistes i els corruptes) i també ser blanc. Trist ser germà de pell d'aquests blancs benestants, mediocres i covards, que miren al voltant amb els ullons temerosos per si ve un negre i els pren la nòvia. O Espanya.