VISCA EL SISTEMA

El Mobile i l'àngel exterminador

La pel·lícula de Buñuel és una magnífica representació d'aquesta por paralitzadora

La cancel·lació del Mobile World Congress (MWC) per por del coronavirus confirma una sospita, i és que vivim en un món en què hi ha molt de poder en mans de gent molt curta. A banda d'altres qüestions, el cert és que el congrés dels mòbils, amb tot el negoci que suposa (centenars de milions d'euros a cada edició), s'ha suspès perquè els directius d'una colla de multinacionals han tingut por d'encomanar-se a Barcelona d'una malaltia que perfectament poden enganxar als seus llocs de residència o a qualsevol altre indret del món. L'únic que s'han encomanat, els uns als altres, és un pànic irracional que els ha dut a prendre una decisió estúpida, en la mesura que atempta directament contra els seus propis interessos. Els casos de coronavirus (que ara diu l'OMS que hem d'anomenar Covid-19) a l'estat espanyol no s'han detectat a Barcelona, sinó a les illes Canàries i Balears, i són molt comptats, no són greus i estan correctament atesos. D'altra banda, l'alerta de la mateixa OMS per la Covid-19 és global però no inclou cap recomanació sobre limitar la circulació de persones a cap país europeu, senzillament perquè no hi ha cap raó per fer-ho, des del punt de vista mèdic. Com diu el doctor Antoni Trilla, cap d'epidemiologia del Clínic de Barcelona, “la por ha guanyat la ciència”, en aquest cas. També –tot i que en aquesta columna sempre lamentarem haver de donar la raó a un hoteler– l'encerta Jordi Mestre, president del Gremi d'Hotels de Barcelona, quan assenyala que és incomprensible que en els mateixos dies se suspengui el MWC a Barcelona mentre se celebren amb tota normalitat altres fires internacionals en altres ciutats europees, com l'ISE (de sistemes integrats) a Amsterdam, o el Saló de l'Automòbil a Ginebra.

Que els grans capitostos del capitalisme salvatge (com ho són les multinacionals del mòbil i de les tecnologies de comunicació avançades) renunciïn per pròpia voluntat a un negoci excel·lent només perquè s'ha estès la por entre ells sembla l'argument d'una paròdia. Concretament recorda El ángel exterminador, el film clàssic de Luis Buñuel en què un grup de burgesos no aconseguia sortir d'una casa, després d'una festa, senzillament perquè la por els impedia fer-ho. Res no els privava de sortir, però no gosaven, i arribaven a l'extrem d'improvisar una espècie de campament dins la casa i quedar-s'hi indefinidament, per la por que sentien (i que s'encomanaven els uns als altres) de deixar-la. La pel·lícula és susceptible de lectures de classe social, però sobretot és una magnífica representació d'aquesta por paralitzadora que és capaç de dominar tant els individus com les comunitats. El tipus de por que pot arruïnar negocis, rompre relacions d'amistat o de parella, o dur societats senceres a l'enfrontament. L'incendi de por que tant pot prendre amb la guspira d'un virus com amb la de la difamació dels que són diferents, i que és el camí més ràpid cap a l'encongiment i la retracció (com ha estat el cas del MWC) o cap a la culpabilització dels altres, com succeeix amb el feixisme.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF