VISCA EL SISTEMA

“Es el mercado, amigo”

Entrar i sortir de presons i jutjats

La frase del titular és la recordada resposta de Rodrigo Rato en ser preguntat al Congrés, a començaments d'aquest any, pel rescat bancari a Espanya: “¿Esto es un saqueo? No, es el mercado, amigo”. A banda d'una xuleria de pel·lícula dolenta, l'exvicepresident del govern d'Espanya, ex director gerent de l'FMI i expresident de Bankia té unes conviccions liberals molt peculiars, que el duen a incloure dins el terme 'mercat' l'estafa, el robatori massiu de diners públics i la corrupció sistèmica, entre altres pràctiques delictives. “Diuen que [el rescat dels bancs] costarà uns 60.000 milions d'euros; jo crec que seran més. Però més car els ha sortit als accionistes, que han perdut 100.000 milions i n'han hagut de posar 70.000 més en ampliacions de capital”, va fantasmejar també en aquella compareixença.

La condemna a presó de Rodrigo Rato és una bona notícia, però, com sol passar en aquests casos, amb matisos. Amb els cinc anys de presó, si és que arriba a complir-los, a penes n'hi hauria per rescabalar el menyspreu a la ciutadania i les institucions que ha demostrat al llarg de tota la seva trajectòria com a farsant, però el més greu és que dels famosos seixanta mil milions no n'hem tornat a veure ni un cèntim, ni el veurem. “Ni un cèntim” era el que ens havia de costar als súbdits del Regne d'Espanya l'operació de rescat dels bancs, segons el ministre De Guindos i el president Rajoy: figurava que era un préstec. Fet amb diner públic però un préstec, i que per tant s'havia de retornar. Parlem, doncs, d'una estafa flagrant per part d'un partit, el PP, que ha estat trobat culpable de finançament il·legal en una sentència, la primera, per la trama Gürtel. Tot i així, un 20,8% dels ciutadans espanyols estan decidits a tornar a votar-los, segons el baròmetre del CIS.

"Ni un cèntim" ens havia de costar als súbdits del Regne Espanyol l'operació de rescat dels bancs

La condemna de Rato (el gàngster, segons les també recordades paraules de David Fernàndez) ha coincidit amb la nova trobada de l'expresident de les Balears i exministre Jaume Matas amb la justícia, a qui aquesta vegada la fiscalia li ha condonat una petició de pena de 12 anys de presó per una multa de 18.000 euros, una rebaixa que causa vergonya aliena però que no el redimeix del seu actual estil de vida, que consisteix bàsicament a entrar i sortir de presons i jutjats per respondre del seu rosari de delictes. Per altra banda, va passar a millor vida fa uns dies Macià Alavedra, un dels exponents més facundiosos de la corrupció convergent, i avui mateix s'ha tornat a asseure al banc dels acusats el mai prou ben ponderat Narcís Serra, pels seus jocs de mans com a president de Catalunya Caixa.

Al PP i a Ciutadans, que van ser els diligents encobridors del PP tot el temps que va fer falta, els agrada dir que la caiguda de tots aquests paquiderms indica el final de l'època de la corrupció. Ben al contrari, només apunta alguns indicis que s'han fet visibles sobre el funcionament d'un sistema polític que anomenem del 78 però que segueix vigent. Tant, que sense la corrupció que el sustenta aquests dos partits ni tan sols existirien.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF