VISCA EL SISTEMA

La desjudicialitzadora que desjudicialitzi

Revertir la judicialització de la política no és cap procés innocu

En la polèmica pel nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat, tot just després d'haver deixar la cartera de Justícia, val la famosa dita de Joan Fuster (mestre d'Isabel-Clara Simó, per cert, i de tants altres defensors de la democràcia). Escrivia Fuster al seu Diccionari per a ociosos: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. En aquest cas, “nosaltres” són tots els que desitgen que aquest nou govern d'Espanya tingui una estabilitat raonable per tirar endavant el programa que ha proposat.

Els “altres” són diversos, però la part més nombrosa està formada pel PP i les seves confluències, que són Vox i el que queda de Ciutadans. El món judicial espanyol (amb la sola excepció de l'associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia) ha mostrat la seva forta irritació pel nomenament de Delgado, però és que el món judicial espanyol (amb la sola excepció de l'associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia, valgui la repetició) està dominat des de sempre pel PP, que és el partit dins el qual s'han agrupat els estaments judicials i jurídics procedents de les estructures d'estat franquistes, això que ara tothom anomena deep state o estat profund. El mateix nom de Jutges i Jutgesses per la Democràcia sempre m'ha semblat que conté implícita una denúncia ben inquietant: si hi ha una associació de jutges i jutgesses que es distingeix de les altres (n'hi ha quatre més) pel fet d'estar “per la democràcia”, vol dir que la resta deuen estar per una altra cosa. Quina cosa? Tornem a citar Fuster, que acaba el seu text així: “Cedeixo la paraula –la reflexió– al lector”.

Revertir la judicialització de la política (desjudicialització ja és una paraula massa lletja), com va dir Pedro Sánchez que faria, no és cap procés innocu. Es faci com es faci, el nacionalisme espanyol (el que domina la cúpula judicial espanyola i la majoria de l'oposició parlamentària) ho entendrà com un ultratge i ho presentarà com una traïció intolerable a Espanya. Quan el PP governava, la seva estratègia va consistir a fer passar tota la qüestió de Catalunya pels tribunals, i ara, des de l'oposició, està disposat a fer el mateix amb cada passa d'aquest govern que, segons ells, està sustentat per assassins i colpistes. No hi ha cap manera de desfer l'embolic judicial en què es troben la política catalana i espanyola que pugui resultar acceptable per a la dreta nacionalista, si més no mentre es mantingui en les posicions actuals. Vull dir que no és temps per a subtileses: es tracta d'un govern encara insegur que s'enfronta a un sistema consolidat des de fa moltíssims d'anys. Procurar que almenys la fiscal general i el ministre de Justícia (el nomenament de Juan Carlos Campo sembla que va en la mateixa direcció) estiguin per aquesta tasca pot no resultar massa bonic des del punt de vista de les formes. Però no procurar-ho sí que seria anar amb el lliri a la mà. I, en tot cas, és extremadament divertit sentir el PP acusar qui sigui de voler manipular la justícia.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF