27/05/2019

Independentistes per tot arreu

2 min

No voldria deixar de subratllar els gairebé vint mil i deu mil vots obtinguts a les Balears, respectivament, per les candidatures d'Oriol Junqueras i de Carles Puigdemont a les europees de diumenge. És una quantitat de vots realment important, i és una aportació significativa als bons resultats obtinguts pels dos candidats independentistes. I són vots singulars, que podríem dir-ne de valor, o fins i tot d'empatia, o de solidaritat: vull dir que són vots atorgats per ciutadans que no n'esperen res a canvi, sinó que valoren què significa l'existència de presos i exiliats polítics a Espanya. Alguns d'aquests votants són independentistes; d'altres no ho són però no dubten a fer costat a aquells que són represaliats per un estat autoritari. Són vots emesos en defensa dels drets i les llibertats fonamentals, i també d'una idea de país, de llengua i de cultura.

Ara, òbviament, es tracta de veure què passa amb els escons obtinguts per Junqueras i Puigdemont. De moment no queda clar ni que hi puguin ser (tots dos, un dels dos o cap dels dos) el 2 de juliol, quan tindrà lloc la constitució del nou Parlament Europeu. L'acta de diputat l'han de recollir al Congrés dels Diputats: per a Puigdemont, entrar a territori espanyol podria significar ser detingut i posat en presó provisional. Junqueras, que ja hi és, se suposa que, en canvi, podria anar fins al Congrés a recollir l'acta, però després no queda gens clar si podria anar fins a Brussel·les: d'acord amb el que vam veure en la recent constitució del Congrés dels Diputats, hi hauria d'anar sota custòdia policial, i en aquest cas això comportaria la mobilització i la coordinació de cossos policials de diferents estats. En qualsevol cas, qui s'ha de pronunciar ara novament sobre els drets polítics dels presos i exiliats és el Tribunal Suprem, amb la diferència –substancial– que no tindrà la darrera paraula, sinó que la seva decisió serà sotmesa a la consideració d'instàncies internacionals, concretament del mateix Parlament Europeu i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Ho explica amb tota claredat, una vegada més, el jurista Javier Pérez Royo al seu article de dilluns.

Mentre tota aquesta nova situació es resol (bé o malament), i mentre el judici per l'1-O segueix el seu curs, hi ha una evidència de la qual hauria de prendre nota destacada Pedro Sánchez: per molt que l'estat ho intenti impedir a través de tots els seus poders, i per moltes campanyes de desprestigi (pagades amb diner públic) que es dissenyin per impedir-ho, el fet és que l'independentisme català no tan sols no minva sinó que es multiplica, i a més s'enforteix (ara té Barcelona) i sap trobar canals per difondre internacionalment el seu missatge (ara, el Parlament Europeu). I el problema greu per a Espanya és que el missatge independentista va directament lligat, com dèiem, a la defensa dels drets i les llibertats fonamentals, mentre que el del nacionalisme espanyol s'associa a la repressió exercida per un estat atemorit i autoritari.

stats