02/03/2020

Ernesto Cardenal ja és immortal

2 min
El poeta i teòleg nicarauenc Ernesto Cardenal en una imatge del 2015

Ja em disculparan que el titular faci rodolí, però és que és cert. Ell mateix ja ho veia: “Al morir uno, muere sólo lo que no es uno. / A lo mejor la materia está compuesta de una sola partícula / con varias apariencias / (¿no vio San Benito todo el universo en un rayo de sol?) / y todas las conciencias conforman una sola conciencia / siendo todo el universo una materia con conciencia”. Obro l'exemplar que tinc del Cántico cósmico, del poeta nicaragüenc Ernesto Cardenal, i em trobo que hi vaig subratllar –deu fer uns 25 anys– els versos que acaba de llegir vostè. Cántico cósmico és un llarg poema sobre l'Univers que uneix l'elevació mística amb una comprensió sense manies de la condició humana i, encara, amb una sentida celebració de la vida en les infinites formes que té de manifestar-se. Per a Cardenal (poeta, sacerdot i revolucionari, ell no feia distinció entre les tres coses), tots els éssers vius –pel fet mateix d'existir– demostren, canten i celebren la Creació, i en aquesta manera de pensar lligava amb místics nostres com Ramon Llull, Antoni Gaudí, Joan Mascaró o Lluís Duch.

Cardenal va ser deixeble del monjo i activista social nord-americà Thomas Merton, i a partir dels seus ensenyaments va fundar la comunitat de Solentiname, de naturalesa contemplativa, però també implicada en la revolució sandinista per alliberar Nicaragua de la dictadura de Somoza. Tanmateix, quan un president sandinista com Daniel Ortega es va convertir també en un totalitari, Ernesto Cardenal no va dubtar a enfrontar-s'hi amb tanta fermesa com ho havia fet amb Somoza. Precisament per “mesclar religió i política”, com si les dues coses no haguessin anat lligades al llarg de la història de les comunitats humanes, el papa Joan Pau II el va amonestar públicament l'any 1984 (a peu d'avió, a la pista mateixa de l'aeroport i davant les càmeres, en unes imatges que aquests dies estan sortint molt) i li va treure la potestat d'oficiar la missa. El papa Francesc li va retornar recentment a Ernesto Cardenal la seva plena dignitat sacerdotal, juntament amb el reconeixement per la seva lluita de tota una vida contra la injustícia i la tirania. Ernesto Cardenal ha estat una de les figures més distingides de l'anomenada teologia de l'alliberament, i ell i el papa Francesc es van professar, també públicament, mútua admiració.

Primero todo era gas. / Después / de gas a átomos a células a personas y a la persona que amas. / La oficinista que llega cansada a su 8º piso / y el gato que ella soba en el sofá rosado / ¿son productos inevitables de la evolución? [...] No estamos solos en el cosmos, menos aún en el caos”. No hi ha dubte que Cardenal era un poeta esplèndid, per a qui no hi havia límits tampoc entre poesia, fe i ciència, perquè tots eren camins de coneixement, que al final són camins d'amor i per tant de llibertat (aquí tornava a coincidir amb Mascaró). I fa una mica de vergonya no haver escrit sobre ell fins que no s'ha mort. Sobretot perquè ell considerava la seva pròpia mort un fet trivial.

stats