Casado i Rivera surten dels seus armaris
Pablo Casado exigeix a Pedro Sánchez que faci detenir Puigdemont en cas que se li acudeixi aparèixer per Estrasburg. “Estrasburg és a França”, ha indicat Casado, i això ens obliga a felicitar-lo pels seus progressos en geografia europea: el seu número 2, Teodoro García, segurament tindria dificultats per ubicar França sencera en un mapa d'Europa. Ara bé, per guanyar-se el màster, caldria que l'encara líder del PP s'informés una mica millor abans de reclamar la detenció de Puigdemont pel bé d'Espanya. “[Puigdemont] és un delinqüent fugat i reclamat pel màxim òrgan judicial espanyol”, ha assenyalat Casado. Doncs bé: ningú és un delinqüent fins que no ha estat jutjat i sentenciat (Alemanya i Bèlgica sí que s'han pronunciat sobre el cas en rebutjar les ordres d'extradició; a Espanya no l'ha jutjat ningú, de moment). Per altra banda, és molt discutible que sigui un “fugat”, atès que el mateix Puigdemont s'ha ocupat de fer saber en cada moment on es trobava, des del dia que va abandonar el territori espanyol. Tampoc està “reclamat” per ningú, atès que la mateixa justícia espanyola ha retirat (dues vegades) l'euroordre d'extradició contra ell, veient que no tenia possibilitats de prosperar. Finalment, Casado presumeix que, a França, “no operaria el que va succeir a Bèlgica i a Alemanya”. Com ho sap, això? Com es permet el cap de l'oposició a Espanya menysprear d'aquesta manera la separació de poders en un altre estat membre de la UE? Després dels seus resultats històricament nefastos a les urnes, Casado s'havia tancat dins l'armari dels líders extremadament febles, però ha gosat sortir-ne només per demostrar que la seva supina ignorància i la seva cridanera falta d'intel·ligència segueixen intactes. Algú que comet tants errors, i tan greus, en una sola frase evidentment no és apte per a res.
Per la seva banda, Rivera ha aconseguit que parlin d'ell al 'New York Times', però en un article (del columnista Diego Fonseca) que diu que és un frau. De cop tothom sembla haver-se adonat del que és Ciutadans: aquest cap de setmana, el partit més ideològicament parasitari d'Espanya va intentar aprofitar les celebracions de l'Orgull per fer-se el modern, però ja no cola: les seves carrosses i autobusos van ser rebutjats pel col·lectiu LGTBI sense miraments. El partit, per variar, anuncia que hi respondrà amb accions judicials. Les mentides tenen el recorregut que tenen, i la de Rivera i Ciutadans (un partit que va néixer a Catalunya per anar contra la llengua catalana, i que després va ser reorientat per algunes elits com a nova força espanyola de suport del sistema del 78) comença a veure esgotades les seves. Per això Rivera surt ara de l'armari i desafia els crítics a formar un nou partit, mentre s'encastella en la seva única identitat ideològica (el nacionalisme espanyol extrem) convençut encara de poder fer així el 'sorpasso' al PP i rellevar Pedro Sánchez a la presidència. 'Vamos', Albert, continua així: Espanya, i els milions de catalans que sofreixen en silenci la 'dictadura golpista', t'ho agrairan.
