Borrell amb les plomes al cap
EscriptorEl ministre Borrell considera que els Estats Units d'Amèrica són un exemple afortunat d'integració perquè només els va caldre “matar quatre indis” per consolidar-se com a nació, una observació de caràcter xenòfob que el confirma com un polític de la dreta extrema, just al costat de l'extrema dreta que ocupa Pablo Casado: aquest també ens il·lustrava fa poc amb la seva visió del genocidi indi comès pels espanyols al segle XVII, que segons el president del PP no va ser un genocidi, ni tan sols una colonització, sinó un dels fets més importants de la història de la humanitat, al costat de la romanització. Un al PSOE i l'altre al PP, Borrell i Casado comparteixen la idea que la invasió d'Amèrica per part dels imperis europeus va ser una cosa feliç, ja que va suposar un formidable negoci per als invasors a canvi només d'exterminar unes colles de salvatges que pul·lulaven per allà. Són declaracions insultants per als pobles indis, que encara clamen pel seu reconeixement, repugnants en boca de qualsevol líder polític i, per descomptat, inadmissibles en un que ostenta precisament la cartera d'Exteriors d'un govern que, per a més inri, es vol presentar com a progressista.
Borrell hi afegeix, a més, la idea que la integració política als EUA és encara més reeixida perquè allà “tenen tots el mateix idioma”. Hem d'entendre, naturalment, que a Espanya li aniria molt millor si tots els espanyols parléssim el mateix idioma, que dins el seu imaginari no cal dir que és el castellà. Succeeix, però, que el ministre no podria haver escollit un exemple més inoportú. Als EUA no tan sols s'hi parlen centenars d'idiomes (entre els quals el castellà, i els nacionalistes espanyols com Borrell no es cansen de repetir com és d'important el seu idioma en aquest país), sinó que ni tan sols hi ha un idioma oficial, ni l'anglès ni cap altre. Ni la Constitució americana ni cap llei federal estableixen enlloc res que faci referència a una llengua oficial, ni a res que s'hi assembli. Just com a Espanya, on la Constitució fixa el castellà com un deure en detriment de les “altres llengües”, que només poden aspirar a ser un dret, i encara únicament als seus respectius territoris autonòmics. Sense comptar que la integració de les minories racials és l'etern debat pendent, i ara més encara amb el també xenòfob Trump.
Borrell, encara que sembli obstinat a demostrar el contrari, té fama de ser un home intel·ligent, de manera que si ha dit tot això deu ser per algun motiu. N'hi ha, d'entrada, dos d'obvis. El primer, que és una manera de desviar l'atenció de la sanció de trenta mil euros que li ha imposat la Comissió Nacional del Mercat de Valors pel seu tràfic d'informació privilegiada d'Abengoa, un fet que en qualsevol país mig normal hauria de suposar la seva dimissió o cessament fulminants. I el segon, que realment pensa aquestes coses. En la visió de Borrell, els indis americans són la caricatura que se'n feia en certes pel·lícules, on sortien cridant amb plomes al cap per ser efectivament morts per les bales dels ianquis protagonistes. Passa, però, que la caricatura de debò és ell: una caricatura decadent i sense cap gràcia ni interès.
