Les Balears no són Catalunya

No cal que les Balears siguin Catalunya perquè les Balears i Catalunya siguin països germans

Copio el títol del d’un article que publicava ahir el diari El Mundo i que anava signat per José Ramón Bauzá, expresident del Govern Balear, actualment sepultat al Senat. L’article, a banda de confirmar que els arguments del molt honorable Bauzá segueixen tenint una consistència intel·lectual nul·la, ens recordava la fiabilitat del diari on sortia publicat: es tractava d’un autèntic cant als alternative facts, és a dir, un enfilall de falsedats impròpies d’una persona adulta i mínimament escolaritzada que pretenien alertar sobre la suposada “catalanització de les Balears”, un fenomen que, segons Bauzá i El Mundo, és d’una gravetat apocalíptica. També s’ho feia venir bé, com no podia ser d’una altra manera, per establir comparacions amb Cuba i Veneçuela: segons Bauzá, s’equivoquen aquells nacionalistes espanyols que no donen importància al catalanisme i a l’independentisme a les Balears. Perquè, a força de no fer-ne cas, podria succeir que les Balears acabessin sent una olla de separatistes “encara pitjor” que Catalunya, de la mateixa manera que, segons ell, Veneçuela s’ha tornat “encara pitjor” que Cuba per culpa del bolivarianisme. L’intent de crear confusió resulta encara més penós si recordem que qui presenta semblances amb el govern de Maduro és el govern del PP a Espanya, si més no pel que fa a la pràctica d’empresonar adversaris polítics. L’article també pretenia posar en valor les accions perpetrades pel que l’expresident menciona com “ mi gobierno” contra la llengua catalana i l’ensenyament públic, a més d’insistir en el fet que, segons ell, els ciutadans de les Balears són “ profundamente y orgullosamente españoles”, i que parlen unes “modalitats” anomenades “ mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense” que els catalanistes pretenen extingir “ para imponer el catalán”.

La insistència grotesca a afirmar que les Balears no són Catalunya (ja ho sabíem, com Catalunya tampoc és les Balears, i no passa res) denota el que fa por de debò al nacionalisme espanyol: saben que no cal que les Balears siguin Catalunya (no cal cap procés d’annexió o assimilació) perquè les Balears i Catalunya siguin països germans que comparteixen llengua i cultura, així com el dret a l’autodeterminació si els seus ciutadans decideixen exercir-lo, democràticament i en llibertat. Tenen dret a voler ser lliures, i a deixar de formar part d’un estat que és hereu directe d’una dictadura i que arriba als extrems d’agredir els ciutadans o de fer presos polítics. La “profunda i orgullosa” pertinença de les Balears a Espanya consisteix en una relació estrictament colonial, en què els recursos econòmics i naturals de les Illes són depredats sense contemplacions pel govern de Madrid, que a canvi les manté a la cua de les inversions (estatals i europees) i al capdavant dels índexs de precarietat laboral, pobresa i fracàs escolar. Però atenció als arguments de Bauzá, perquè seran els que el PP i Cs faran servir a les eleccions de l’any que ve al Parlament balear. I un govern format per aquests dos partits pot significar a les Balears una calamitat que superi la del mateix Bauzá.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF