Autoritarisme descontrolat

EscriptorCom que l'acusació pel delicte de rebel·lió ha estat desmuntada a Alemanya, la reacció del nacionalisme espanyol és apujar l'aposta i posar damunt la taula el delicte de terrorisme. Sembla que aquest hagi estat el raonament que ha dut a detenir membres dels CDR sota aquesta acusació, i el raonament causa estupor pel que té de revengista i, per tant, d'irracional. Cap jurista no ja decent, sinó senzillament sensat, hauria gosat passar aquesta altra línia vermella i sostenir una acusació d'aquesta gravetat a partir de les actuacions dels CDR, que com a molt es poden qualificar de desobediència civil i resistència pacífica, que no són delictes. Es tracta, doncs, d'una nova envestida d'un estat autoritari a través d'una justícia manipulada per perseguir la discrepància i infondre por als ciutadans. I la justícia, quan se la perverteix, té l'inconvenient que acostuma a escapar al control dels polítics que hi juguen. En el moment que va morir, el fiscal Maza ja havia escapat al control del govern d'Espanya, i el ministre Catalá no aconseguia que li agafés el telèfon. Ara fa tot l'efecte que hi ha algunes instàncies judicials que s'han envalentit de manera temerària en la comesa de perseguir independentistes catalans, com a conseqüència de l'estratègia del PP i dels seus aliats de Cs i el PSOE de fer passar la política per on mai no ha de passar si no és com a darrer recurs, que és pels jutjats i els tribunals.

Per descomptat que una acusació com la de terrorisme contra els CDR repugna a qualsevol ciutadà conscient del que valen els seus drets i les seves llibertats, perquè no es tracta únicament de formular una acusació com aquesta, sinó de les noves mentides que hauran de desenvolupar per sostenir-la, de la commoció social que causa i de les conseqüències que se'n poden seguir. Però, mirada de prop, no és més que una reacció descontrolada (és a dir, desesperada) d'un sistema polític, el del règim de 1978, que veu el seu final i que s'adona que està perdent: fins i tot Felipe González, intel·ligent com sempre i més cínic que mai, admetia tanmateix diumenge a 'Salvados' que a l'independentisme no se'l liquida, com presumia Soraya durant la campanya electoral del 21-D, sinó que en tot cas se'l venç. I no se'l venç així, acusant polítics i ciutadans honestos de sediciosos, rebels i terroristes. Així, en tot cas el que es fa és ampliar la causa de l'independentisme i el republicanisme a la de tots els demòcrates: és irònic, però tant que es parla des de les files republicanes i independentistes d'ampliar la base, i resulta que és l'estat espanyol qui sembla que s'esforci més per ampliar-la, amb aquesta fugida cap al no-res de l'agressió a les llibertats, amb la corrupció com a tètric rerefons. L'1 d'octubre passat varen perdre Catalunya, ara estan perdent el crèdit internacional i aviat, d'Espanya, només els en quedaran les masses obcecades que criden "¡A por ellos, oé!" Nosaltres, mentrestant, com sempre: dignitat, resistència i pacifisme.