Publicitat
Publicitat

Però, hi ha hagut mai un alcalde corrupte?

El prestigiós segell Tony Soprano Editor està a punt de fer arribar a les llibreries una nova versió, corregida i augmentada, del seu clàssic Auge, esplendor i meravella del municipalisme català , autèntica obra de capçalera per a alcaldes, regidors, consellers comarcals, presidents de diputacions i secretaris d'organització de partits polítics, des de fa una mica més de trenta anys. La novetat més remarcable d'aquesta nova edició és la inclusió d'un Breu manual de bones pràctiques per a alcaldes amb petits problemes administratius , de lectura tan amena com instructiva. Inclou alguns capítols de lectura obligada, distribuïts d'acord amb una clarificadora taula de matèries. Preàmbul: "Sóc innocent, tinc la consciència ben tranquil·la i dormo com una soca". Primer capítol: "La meva vocació de servei públic i la meva brillant obra de govern". Segon capítol: "La meva habilitat per atreure inversors estrangers (preferentment russos, italians, xinesos, alemanys o de l'Aràbia Saudita) al meu municipi". Interludi: "Tot ho he fet pel benestar dels ciutadans". Tercer capítol: "Jo mai he rebut comissions, suborns ni regals, ni conec ningú que n'hagi rebut". Quart capítol: "Com s'explica que tingui dos xalets de superluxe i una col·lecció de cotxes d'alta gamma, si abans d'arribar a l'alcaldia jo era un pelacanyes?" Cinquè capítol: "El finançament il·legal dels partits existeix; concretament, el practiquen els de l'oposició". Sisè capítol: "Ja sé que Golulles del Rostoll no té mar ni riu, però la construcció d'un simulador de piragüisme era un clam popular d'interès general". Setè capítol: "Jo no sabia que a l'empresari del simulador de piragüisme el buscaven al seu país per pertinença al crim organitzat". Epíleg: "Companys i dirigents del partit, sóc jo! Ajudeu-me! Com? Que no m'heu vist mai a la vida? Però quins collons que gasteu!" Epíleg segon (i final): "I si ho destapo tot, què? Ah, que sóc jo el qui no té collons de fer-ho? Ara que ho dieu, potser sí que teniu raó..."

Hi va haver una època en què el municipalisme va ser una doctrina investida d'una certa noblesa i prestigi dins la política catalana. En principi se suposava que era una etiqueta progressista i, com a tal, enfrontada amb el ranci nacionalisme conservador. Però com que va tenir un cert èxit, aviat els dos grans partits de la política catalana (els mateixos que ara van "topant de cap en una i altra soca", com la vaca cega de Joan Maragall) es van disputar l'etiqueta.

El resultat, com sempre, va ser que la van buidar de contingut i la van reduir al no res. Una filosofia de la gestió pública basada en la idea clàssica de la polis la van degradar fins a convertir-la en una nova modulació d'una cosa més propera en el temps, però també més bruta i retrògrada, anomenada caciquisme . Perquè funcioni, n'hi ha prou que un hi posi la pasta i un altre hi posi la cobertura política. Després es reparteixen els beneficis d'acord amb el percentatge acordat. I, si alguna cosa falla, es recorre al manual citat al principi.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF