Publicitat
Publicitat

Periodisme de coacció

Tal com estava previst, els tocadors de bombo del patriotisme constitucional han irromput a la campanya catalana amb una altra campanya contra Artur Mas, en què el terme campanya s'ha d'entendre com a sinònim de cacera de l'home . Segons el diari El Mundo Artur Mas i el seu difunt pare (algú hauria de recordar als amics d' El Mundo que la hidalguía espanyola no veu amb bons ulls ficar-se amb els morts) haurien tingut comptes a Suïssa alimentats amb finançament il·legal de Convergència. També Jordi Pujol, perquè no hi falti ningú. Es veu que això també va per classes: a Carod-Rovira el van acusar de pactar amb ETA; a Mas i Pujol, com que són de dretes, els imputen estafes milionàries.

El candidat de CiU a la reelecció ha anunciat una querella contra el diari de Pedro J. que hauria de formalitzar sense tardança. A la premsa espanyola -amb El Mundo al capdavant- s'ha imposat un periodisme que ells en diuen d'investigació, però que bàsicament és de coacció. Consisteix a triar un objectiu -un catalanista díscol o un esquerranós irredempt- i elaborar-li un dossier amb el propòsit de difamar-lo, a veure què passa. És igual si el dossier està muntat a partir de mentides i/o de mitges veritats: es tracta de ventilar fems de manera recalcitrant i sostinguda i després rebolcar-s'hi al damunt. Si Artur Mas hagués fet bondat i hagués mantingut la Santa Aliança amb el PP ara no li passaria això. Pel que fa a El Mundo , si volen investigar finançaments dubtosos farien bé de començar pel mateix PP: per exemple, a Balears. El senyor Eduardo Inda, que va dirigir l'edició d'aquest diari a les Illes, en sap un niu, d'aquest tema. I no li caldria inventar-se res.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF