02/09/2018

Pedro Sánchez deu estar mal informat

2 min

A més d’afirmar que el president Torra s’adreça exclusivament a una part de la ciutadania catalana “que és una minoria majoritària, però que no és majoria” (una apreciació digna del seu predecessor en el càrrec, M. Rajoy), el president Sánchez considera que el que s’ha d’impulsar a Catalunya és “un diàleg entre catalans” per posar remei a la “crisi de convivència” que segons ell es pateix en aquesta entranyable però un pèl díscola regió d’Espanya.

Deu ser que el president del govern espanyol no disposa de bona informació sobre la realitat catalana. El diàleg entre catalans ja es produeix cada dia, a Catalunya, i per comprovar-ho només ha de consultar els mitjans de comunicació que s’hi publiquen i s’hi emeten (ho subratllem, consultar, i no opinar a través de tercers). Veurà que cada dia, tant als mitjans públics com als privats, hi tenen la deguda presència tots els punts de vista possibles sobre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, tant pel que fa als partits polítics com als opinadors de cada casa: als privats, d’acord amb la línia editorial i els legítims interessos de cadascú, i als públics, seguint escrupolosament i minuciosament la normativa vigent, diguin el que diguin el PP i Ciutadans (els dirigents dels quals fan aquella cosa graciosa de sortir cada dia a TV3 i Catalunya Ràdio a explicar que TV3 i Catalunya Ràdio els silencien). Tal vegada seria més interessant que el president del govern d’Espanya recomanés el diàleg sobre Catalunya a tot Espanya: un diàleg digne de ser anomenat així i no un interminable discurs monocolor, en què l’única pluralitat consisteix a competir per veure qui surt a proferir la bestiesa més inversemblant i intoxicadora (o directament insultant) sobre Catalunya i la seva ciutadania, les seves institucions, el seu sistema educatiu, els seus mitjans de comunicació o la seva llengua i cultura.

Pel que fa a la crisi de convivència que pel que sembla li han dit a Pedro Sánchez que hi ha a Catalunya, s’entén que és una idea que se sustenta en la controvèrsia sobre els llaços grocs que hem hagut de suportar durant tot l’estiu. Una altra vegada, li recomanaríem al president espanyol que s’hi fixi bé. Més que cap crisi de convivència o fractura social, el que hi ha és una campanya d’un partit d’extrema dreta, Ciutadans, impulsada per la desesperació electoral, i tan esperpèntica que inclou fins i tot avionetes sobrevolant les platges amb anuncis que insten la gent a sortir a arrencar llaços. Una campanya desesperada i grotesca, però extremadament agressiva: si s’hi fixa també, Sánchez comprovarà que en els episodis que hi ha hagut mastegots o exhibició d’armes blanques, hi ha hagut també sempre la inevitable presència de militants o simpatitzants d’aquest partit, els dirigents del qual surten després (a TV3 i Catalunya Ràdio, també) dient que són víctimes d’un assetjament acarnissat i violent, etc. Però tot això ja ho sap, el president Sánchez: el que passa és que necessita seguir donant peixet al nacionalisme espanyol.

stats