L''Open Arms' fa pujar els colors a Espanya
Quan fou mort el combregaren. La reacció del govern d'Espanya a la crisi de l''Open Arms' va arribar tard i malament, quan la situació a bord del vaixell ja feia dies que era d'emergència (amb migrants llançant-se a l'aigua per intentar arribar nedant a l'illa de Lampedusa) i a través d'un tuit de Pedro Sánchez (podrien els líders polítics deixar de fer aquesta ridícula i espantosa política de Twitter?) indicant als cooperants que podien dirigir-se al port d'Algesires, i encara gràcies que no va dir a Gran Canària, on hi ha un incendi. Després el govern ha rectificat i ha ofert els ports més propers a Lampedusa de què disposa, que són Palma i Maó, però segueix sent tard: a l''Open Arms' ja només li val desembarcar a Lampedusa mateix, o, si ha d'arribar a les Balears, fer-ho en un vaixell en millors condicions que el seu.
A través de la vicepresidenta Carmen Calvo, el govern espanyol intenta justificar-se i tracta l'ONG Open Arms i el seu vaixell com si fossin un adversari polític, remugant mitges frases sobre compliment de normatives internacionals. Qui ha incomplert tota la legislació internacional en matèria de salvament marítim és Itàlia en primer terme (a causa de l'obstruccionisme de Salvini) i a continuació la UE, a la qual el president de l'Eurocambra, David Sassoli, ja ha demanat dues vegades que actuï sobre aquesta qüestió, perquè, en cas de no fer-ho, és la Unió la que incompleix els tractats. Tanmateix, l''Open Arms' i els seus 107 migrants continuen aturats a escassa distància del port que el pur sentit comú exigeix que facin servir, en una situació humanament insuportable.
Mentrestant, Carmen Calvo, que ha agafat de José Luis Ábalos el relleu del ploricó governamental, afirma que Espanya, “amb les fronteres tan complexes que té, no pot enviar segons quin missatge a Europa i al món”. Boniques paraules de qui també era vicepresidenta del mateix govern que fa un any va acollir el vaixell 'Aquarius', només per fer el gest polític que en aquell moment li convenia. Espanya, pel que es veu, no pot enviar al món un missatge de fermesa quan es tracta d'un vaixell (espanyol, per cert) amb una emergència humanitària, però sí que pot, per exemple, disputar el lideratge europeu quan del que es tracta és de complaure Trump interferint en la política veneçolana. O dedicar els principals esforços del seu ministeri d'Exteriors a combatre un problema polític que se suposa que és estrictament intern, com el del pèrfid separatisme. Pel que fa a Algesires, l''Open Arms' no cap al seu port perquè està estibat de narcollanxes, les que no s'atreveixen a perseguir els mateixos policies que sí que es desfoguen a gust apallissant migrants il·legals quan intenten saltar les tanques amb ganivets de les complexes fronteres espanyoles. Espanya (no ara, sinó des de sempre, i amb governs del PP i del PSOE) té una política d'exteriors erràtica i absurda, que la relega al paper de serventa de les grans potències mentre intenta dissimular i treure pit, a l'estil del 'fidalgo', mostrant-se inflexible quan no toca.
