Publicitat
Publicitat

No li direm feixista, ministre Wert

No farem tal cosa. El ministre espanyol de (Mala) Educació i (In)Cultura pot felicitar-se d'aixecar passions molt més enllà de Catalunya. Despús-ahir va anar a impartir una conferència a Sevilla, convidat per la delegació andalusa del diari El Mundo (bonica coincidència; no hi busquin explicacions tendencioses), però l'acte es va acabar suspenent. El motiu? La protesta d'un centenar d'estudiants de la universitat d'aquella ciutat, que van assistir a l'acte per dedicar una xiulada ben intensa a la reforma educativa que impulsa el conciliador ministre. Pel que expliquen les cròniques, els estudiants van rebre Wert amb crits de " Fuera, fuera!" I " Wert, dimisión!" Els simpatitzants del PP van respondre a aquests crits amb el clam de " Libertad, libertad" (un dia d'aquests, un frenòpata hauria d'estudiar la fascinació de certa gent per una paraula el significat de la qual detesten). Al cap de vint minuts, la resposta dels protagonistes de l'acte va ser concloent: Francisco Rosell, director d'El Mundo a Andalusia, va amonestar els estudiants amb l'argument que "això era el que feia el franquisme: impedir conferències", i va donar per acabat l'acte. Minuts després el ministre Wert, en declaracions a la premsa, titllava d'"acte feixista" la protesta dels estudiants i reflexionava que un fet com aquest justificava una reforma educativa com la que ell impulsa. Es veu que també vol espanyolitzar els joves andalusos.

El més curiós és que allà ningú (ni els estudiants, que solen imprimir a les seves protestes l'escalf de la joventut) havia invocat el feixisme ni el franquisme, fins que no ho van fer el mateix ministre Wert i el periodista Rosell. I és de raó que fos així, perquè, per molt que se'n discrepi, no es pot qualificar de feixista un ministre que ha accedit al seu càrrec per vies inequívocament democràtiques, com és el cas de Wert. Per això mateix resulta encara més injust, desproporcionat i ridícul afirmar que un centenar d'universitaris que es manifesten contra un polític constitueixin una expressió de franquisme o de feixisme. Encara més, resulta escandalós i insultant. Es veu que els devia trair alguna peça intoxicada dels seus subconscients, als senyors Wert i Rosell.

Si vostè -que sap català- llegeix això, ministre Wert, sàpiga que no el tractarem de feixista, com vostè fa alegrement amb el primer que té la gosadia de plantejar-li alguna discrepància. Per dos motius: perquè el feixisme (i, a Espanya, la seva casposa mutació, el franquisme) és un dels episodis més desgraciats de la història de la humanitat i per això mateix ens hem de guardar molt d'esmentar-lo de qualsevol manera; però sobretot, perquè ningú amb una mica de seny ni de decència (començant pels estudiants sevillans) té ganes de rebaixar el debat públic fins als nivells de misèria intel·lectual i moral en què vostè està acostumat a bellugar-se. Això sí: faci's un favor i apliqui's a vostè mateix una reforma educativa per començar a aprendre què significa i què implica la paraula feixista .

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF