Nigulots europeus i més enllà
És previsible, com apunten moltes anàlisis, que l’auge que experimenta actualment l’extrema dreta arreu d’Europa es reflecteixi en el resultat de les eleccions del maig, i que el Parlament Europeu que en surti estigui farcit d’eurodiputats d’aquesta ideologia, que té l’euroescepticisme (o, directament, l’antieuropeisme) en els seus fonaments. Antieuropeus però disposats a parasitar tant com puguin la UE abans de desfer-la, això sí. En qualsevol cas, tot apunta que Brussel·les s’omplirà d’aquesta gent, vinguda dels països centreeuropeus del Grup de Visegrad (la República Txeca, Hongria, Polònia i Eslovàquia) i de Romania, Àustria, Itàlia, el Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, França i -naturalment- Espanya, per no ser exhaustius. En pot resultar un panorama altament ingovernable, amb els vetos migratoris i la xenofòbia per divises ideològiques, i la col·lisió d’un gran nombre de nacionalismes exacerbats i una acumulació de forces reaccionàries que pugnin per tirar endavant les iniciatives més extravagants i pernicioses com a constants en el dia a dia.
És el moment que espera Steve Bannon, exassessor de Donald Trump, per donar a conèixer amb tots els ets i uts The Movement, l’aliança mundial de forces d’extrema dreta (ell en diu populistes) que impulsa i lidera. The Movement va ser registrat a Brussel·les fa poc més d’un any pel soci europeu de Bannon, l’advocat belga Mischaël Modrikamen, i des d’aleshores fa prospecció per trobar els seus interlocutors a cada país de la UE. Fins ara s’han entès de meravella amb el ministre italià de l’Interior, Matteo Salvini, i la seva Lliga; amb l’ultrareaccionari primer ministre hongarès, Viktor Orbán; amb el canceller austríac, Sebastian Kurz, i els seus socis del Partit de la Llibertat d’Àustria; amb Marine Le Pen a França, i amb els neonazis (tot i que oficialment no es presentin com a tals) d’Alternativa per a Alemanya. A Espanya els seus interlocutors naturals són Vox, però també veuen amb molt bons ulls el PP de Pablo Casado i la FAES de José María Aznar. De fet, l’home de Vox que es reuneix amb Modrikamen i té fil directe amb Bannon és Rafael Bardají, un personatge que va ser director de política internacional a la FAES i un dels ideòlegs de la intervenció espanyola a la Guerra de l’Iraq.
La victòria de Bolsonaro al Brasil també ha significat cent cavalls de força per al projecte de The Movement, que com a objectius proposa aquesta amanida: “Promoure el respecte a l’estat de dret, la lliure empresa, la sobirania de les nacions, l’efectivitat de les fronteres, la consulta popular, la lluita contra l’islam radical, un enfocament científic i no dogmàtic dels fenòmens climàtics i la defensa d’Israel com a estat sobirà”. Se’ls entén tot. Per cert i per a qui ho vulgui tenir en compte: pel seu antieuropeisme i per la seva defensa de fronteres i nacionalismes com l’espanyol, The Movement es declaren “sobiranistes”. Aviat caldrà evitar aquesta paraula, com ha calgut evitar el terme nacionalista, si no es vol ser confosos amb ells.
