Nigulots europeus i més enllà

És previsible, com apunten moltes anàlisis, que l’auge que experimenta actualment l’extrema dreta arreu d’Europa es reflecteixi en el resultat de les eleccions del maig, i que el Parlament Europeu que en surti estigui farcit d’eurodiputats d’aquesta ideologia, que té l’euroescepticisme (o, directament, l’antieuropeisme) en els seus fonaments. Antieuropeus però disposats a parasitar tant com puguin la UE abans de desfer-la, això sí. En qualsevol cas, tot apunta que Brussel·les s’omplirà d’aquesta gent, vinguda dels països centreeuropeus del Grup de Visegrad (la República Txeca, Hongria, Polònia i Eslovàquia) i de Romania, Àustria, Itàlia, el Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, França i -naturalment- Espanya, per no ser exhaustius. En pot resultar un panorama altament ingovernable, amb els vetos migratoris i la xenofòbia per divises ideològiques, i la col·lisió d’un gran nombre de nacionalismes exacerbats i una acumulació de forces reaccionàries que pugnin per tirar endavant les iniciatives més extravagants i pernicioses com a constants en el dia a dia.

És el moment que espera Steve Bannon, exassessor de Donald Trump, per donar a conèixer amb tots els ets i uts The Movement, l’aliança mundial de forces d’extrema dreta (ell en diu populistes) que impulsa i lidera. The Movement va ser registrat a Brussel·les fa poc més d’un any pel soci europeu de Bannon, l’advocat belga Mischaël Modrikamen, i des d’aleshores fa prospecció per trobar els seus interlocutors a cada país de la UE. Fins ara s’han entès de meravella amb el ministre italià de l’Interior, Matteo Salvini, i la seva Lliga; amb l’ultrareaccionari primer ministre hongarès, Viktor Orbán; amb el canceller austríac, Sebastian Kurz, i els seus socis del Partit de la Llibertat d’Àustria; amb Marine Le Pen a França, i amb els neonazis (tot i que oficialment no es presentin com a tals) d’Alternativa per a Alemanya. A Espanya els seus interlocutors naturals són Vox, però també veuen amb molt bons ulls el PP de Pablo Casado i la FAES de José María Aznar. De fet, l’home de Vox que es reuneix amb Modrikamen i té fil directe amb Bannon és Rafael Bardají, un personatge que va ser director de política internacional a la FAES i un dels ideòlegs de la intervenció espanyola a la Guerra de l’Iraq.

La victòria de Bolsonaro al Brasil també ha significat cent cavalls de força per al projecte de The Movement, que com a objectius proposa aquesta amanida: “Promoure el respecte a l’estat de dret, la lliure empresa, la sobirania de les nacions, l’efectivitat de les fronteres, la consulta popular, la lluita contra l’islam radical, un enfocament científic i no dogmàtic dels fenòmens climàtics i la defensa d’Israel com a estat sobirà”. Se’ls entén tot. Per cert i per a qui ho vulgui tenir en compte: pel seu antieuropeisme i per la seva defensa de fronteres i nacionalismes com l’espanyol, The Movement es declaren “sobiranistes”. Aviat caldrà evitar aquesta paraula, com ha calgut evitar el terme nacionalista, si no es vol ser confosos amb ells.

EDICIÓ PAPER 19/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF