Negociant a la presó els pressupostos

El president i el seu soci consideren Junqueras un interlocutor vàlid perquè saben que no hauria de ser a presó

El simple títol d’aquest article ja indica una anomalia, i molt greu. Per molt que Pablo Iglesias digui que no hi va enviat pel govern d’Espanya, i que no hi va per negociar res, no és creïble. Ja ens fem càrrec que deu ser dur admetre que el teu país ha arribat a un grau tan alarmant de deteriorament democràtic que s’ha arribat a empresonar líders polítics simplement per haver defensat les seves idees. Però el fet d’anar-hi ja implica admetre-ho.

Pablo Iglesias ha expressat en reiterades ocasions que vol ser president del govern d’Espanya. No ho és, però en canvi és el soci més estable que tenen Pedro Sánchez i el seu govern. I Pedro Sánchez i Pablo Iglesias volen desesperadament aprovar els pressupostos de l’Estat. Però, per negociar-los amb ERC, han d’anar a veure el secretari general d’aquesta formació a la presó de Lledoners. El fet que hi vagi Iglesias, i no Sánchez en persona o algú del seu executiu, només intenta dissimular el fet que el govern d’Espanya, el seu president i el seu soci, consideren Junqueras un interlocutor vàlid. I l’hi consideren perquè saben que no hauria de ser a presó. Que no hi anés Iglesias sinó Sánchez, Calvo, Montero o qui fos del govern, significaria admetre explícitament que a Espanya s’ha perpetrat un cop d’estat, efectivament, però per part del mateix estat. I significaria deixar en evidència (i posar-se en contra) els altres poders de l’Estat que han fet possible aquest cop d’estat: l’alta judicatura i la magistratura, la Corona, la policia. I podem afegir-hi la premsa venal que també actua com a poder de l’Estat.

Sánchez i Iglesias volen desesperadament aprovar els pressupostos i per negociar-los han d’anar a la presó

Pablo Iglesias també ha declarat en alguna ocasió que els presos polítics que hi ha a Espanya són, en efecte, presos polítics, i no cap dels eufemismes o dels insults que molts fan servir per referir-s’hi. Són presos polítics, i ell és conscient que se’n va a negociar els pressupostos de l’Estat a una presó, intentant fer veure que no hi va per això, amb un pres polític. I si en cap moment en dubta o se n’oblida, té veus ben poc sospitoses d’independentisme que l’hi poden recordar. Amnistia Internacional ha demanat l’alliberament immediat de Sànchez i Cuixart en complir-se un any del seu empresonament. El magistrat Pascual Sala, expresident del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, afirma que no hi ha delicte de rebel·lió i posa en dubte el de sedició. José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit també del Suprem, va alertar que tota la causa contra el Procés podria ser nul·la. I no cal recordar com s’han pronunciat la justícia belga i l’alemanya, o el govern de Suïssa en remarcar que no atén sol·licituds d’extradició per motius polítics.

Paradoxes de la vida, Pablo Iglesias no ha aconseguit encara ser president d’Espanya però aquest divendres se’n va a negociar els pressupostos de l’Estat amb un pres polític. Un pres que ha fet l’Estat. És per pensar-hi, Pablo. Pel que fa a Junqueras, crec que ningú és qui per dir-li què ha de fer o ha de dir a algú que és a la presó o a l’exili per defensar la democràcia.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF