Mobilització i eleccions
Una de les principals febleses, per no dir la més important, del nacionalisme espanyol és la seva negació de la realitat i les mentides que fabrica a partir d’aquesta negació. Negar l’existència d’un problema, o no mirar-lo com el que és sinó com el que un voldria que fos, donant-ne la culpa als altres, és sempre l’estratègia més perdedora de totes. Així, per molts ministres i mitjans de comunicació que repeteixin que a Catalunya no hi ha llibertats, que l’independentisme és totalitari, que l’espanyol no s’ensenya a les escoles catalanes o que els mitjans de comunicació catalans (incloent-hi aquest, segons Borrell, il·lustre inversor en estafes d’internet) manipulen i adoctrinen, aquestes consignes no es convertiran en realitat. Al contrari, es giren contra qui les sosté fins al punt que el problema ara ja s’ha convertit en una República proclamada. I immediatament declarada il·legal pel Senat i el govern espanyols, naturalment.
En aquest context, el mateix govern d’Espanya convoca eleccions per al 21 de desembre, cosa que, tan paradoxalment com es vulgui, és una excel·lent notícia. Perquè aquesta convocatòria d’eleccions parteix d’una altra falsedat i un altre autoengany del nacionalisme espanyol: que d’unes eleccions que ells anomenen “lliures” (és a dir, convocades per Rajoy o per Sáenz de Santamaría), en sortiran per força guanyadors. No és així, però ells no es cansen de repetir-ho. Concretament, no són pocs els partidaris de l’ordre constitucional (el que ells s’han carregat de manera flagrant amb el 155) que somien en una victòria electoral de Cs, amb Inés Arrimadas de presidenta. Que les forces republicanes i independentistes concorrin a les eleccions del 21 de desembre és un pas necessari en el procés constituent. És previsible que la majoria independentista en surti reforçada, i aleshores el curtcircuit de l’estat espanyol i de les forces del nacionalisme espanyol serà majúscul. No tindran manera de sostenir la cançó que a Catalunya una minoria imposa la seva voluntat sobre la majoria silenciosa, i seguiran tenint el problema al davant, només que amb energia renovada i augmentada. Seran víctimes de la seva pròpia mentida, i el sobiranisme haurà sabut treure partit de l’error de l’oponent.
Fer el contrari, no reconèixer les eleccions i no presentar-s’hi, seria tan lícit com es vulgui, però només serviria per deixar el camp lliure al nacionalisme espanyol, que naturalment donaria per vàlids uns comicis als quals només es presentessin els seus partits i que tinguessin una participació del 30% o fins i tot inferior. I encara ho aprofitarien per acusar la part republicana d’antidemocràtica i de tenir por d’unes eleccions que no siguin controlades per ells, etc.
Per fer-ho, cal mantenir la mobilització ciutadana i presentar un bloc electoral ampli i sòlid. I que, quan es despertin de la seva fantasia repressora, la República encara sigui allà.
