04/08/2012

Midas i el pensament màgic

2 min

El Govern Balear de l'antipresident Bauzá no deu guanyar per a segells, a causa de la intensa activitat epistolar a què es lliura últimament l'executiu. Primer va ser la conselleria d'Educació i Cultura (una denominació humorística), la que va dedicar temps i diners públics a enviar cartes als pares i mares insulars, només per remarcar-los que ara, gràcies a les diligències del govern neofatxa, són lliures d'escolaritzar els seus fills en castellà, una llengua que fins ara, i com tothom sap, ha hagut de malviure a les Balears entre talaiots i catacumbes. I ara és la directora general de Funció Pública, senyora Núria Riera, l'encarregada de trametre missives als ajuntaments illencs per remarcar als alcaldes que sobretot no s'oblidin que ara el català és únicament un mèrit, i mai més un requisit, a l'administració balear, i que facin el favor d'actuar en conseqüència.

Si el govern del llastimós José Ramón (algú a qui segurament donaríem un euro si ens el trobéssim assegut a la porta d'una església) apliqués el mateix zel a governar que el que aplica a fer el ridícul en la seva croada contra la llengua catalana, sens dubte les Balears seria Xauxa. El problema de Bauzá és que ni tan sols és capaç de posar d'acord els seus, i mira que la gent del PP està avesada a fer pinya en tota casta de desafiaments a la lògica. Però en això del català, pardiez , les coses estan resultant no ser tan fàcils com semblaven. Primer van ser els pares dels alumnes de l'escola pública els que, incomprensiblement, van escollir en un 90% que els seus fills seguissin rebent l'ensenyament en la llengua pròpia del país. Bauzá i el seu nucli duríssim de figaflors ultradretanes van decidir que això no podia voler dir que ells estiguin equivocats, sinó que es van estimar més atribuir-ho a una "falta de fermesa" de l'esmentada conselleria d'Educació. En conseqüència el conseller del ram, el llagrimós Rafel Bosch, va rebre una bronca presidencial més que severa ( me has fallado , es va haver de sentir dir) per haver estat massa tou en l'evangelització del professorat: suposem que, el curs que ve, els llaços quadribarrats hauran de ser despenjats per efectius antiterroristes.

Mentre el conseller Bosch plora la seva amargura en actes universitaris, ara són un grup important d'alcaldes del PP els que se senten incòmodes, o emprenyats, amb l'arraconament del català a les administracions que els pertoca de gestionar. No per cap atac de patriotisme: només que la realitat és efectivament tossuda, i no n'hi ha prou de legislar-hi en contra per transformar-la. Els governants mediocres es reconeixen, entre altres coses, per la seva fe en aquesta mena de pensament màgic segons el qual basta haver guanyat unes eleccions perquè es materialitzin els seus somnis, per molt que siguin absurds i/o socialment nocius. I sol acabar que els passa com al rei Midas, que convertia en caca tot el que tocava (ja sé que era or, però em permetran la llicència) i s'hi va acabar ofegant. Endavant i que sigui prest, doncs.

stats