10/11/2012

Mateu-nos suaument

1 min

No és la primera vegada que ho escrivim: diu la saviesa popular que, quan la pobresa entra per la porta, l'amor salta per la finestra. El suïcidi d'una dona de cinquanta-tres anys ahir a Barakaldo, minuts abans de ser expulsada de casa seva per desnonament, ha commogut l'opinió pública i la publicada. Pel que es veu, la difunta estava casada amb un exregidor socialista.

La mort d'ahir no és la primera, ni de bon tros, que es produeix a causa (no direm a l'entorn) d'un desnonament. Mitjans de comunicació i organismes oficials es resisteixen a donar xifres, i fan santament, ni que sigui per evitar que hi vagi aparellada la difusió d'ocurrències funestes. Però, pel que es pot esbrinar, cada dia hi ha una mitjana de nou persones que moren a l'estat espanyol (perdó: a Espanya) per pròpia decisió. Mai sabrem exactament per què es produeixen els suïcidis, però tot indica que, d'aquestes nou persones que cada dia es lleven la vida, tres ho fan per motius relacionats amb la crisi. D'aquests motius, el desnonament seria el que encapçala el rànquing de decisions terminals.

Seria fàcil fer demagògia sobre aquests fets i recórrer a la caricatura del banquer com l'escapanyapobres que es fuma un gran cigar sota l'ala del seu barret de copa. També seria molt fàcil, però encara més detestable, la contraversió que afirma que la culpa és dels suïcides, per no haver sabut calcular amb prou solvència el deute que contreien en subscriure la hipoteca.

Més difícil és admetre que ningú arriba a entendre per què es mata un germà d'espècie, com no sigui per la desil·lusió que som capaços d'encomanar-nos els uns als altres. Especialment en època d'eleccions.

stats