16/07/2012

Ingredients de la marca Espanya

2 min

"Això de tanta cultura ja fa oi". És la frase mítica atribuïda a l'expresident balear Gabriel Cañellas (per als no avesats a l'aragonès d'ultramar, oi vol dir fàstic ), que, tant si va ser realment pronunciada com si pertany a la llegenda, resumeix amb nitidesa la idea que entre el PP i el PSOE han desenvolupat en els darrers trenta anys pel que fa a "això de la cultura". Amb Rajoy hem arribat al cap del carrer, i ni tan sols la presència al seu govern d'un bon secretari d'estat com José María Lassalle (que és culte i hi creu, en la cultura) ha pogut evitar l'hecatombe fiscal que ha patit el sector, en l'encertada companyia dels serveis de pompes fúnebres.

El ministre del ram, en canvi, aquest Wert que ni és culte ni sembla que cregui en res, va mirar dissabte de rescabalar-se del tràngol lliurant a un altre mallorquí, el tenista Rafel Nadal, una bandera espanyola de mida familiar perquè la llueixi als Jocs Olímpics de Londres. Wert va afirmar que Nadal s'havia guanyat aquest honor "no només amb la raqueta, sinó perquè fa dos anys era al Soccer City animant Espanya, amb una gran quantitat de banderes lligades al cos". Qui fos bandera, devien pensar les fèmines que han votat Nadal com un dels homes més sexis del món. Wert va arengar els esportistes: "Hi haurà un país palpitant amb vosaltres. Sou ingredients importants de la marca Espanya, sobretot ara que tenim unes dificultats que intentem superar". Olé . "Unes dificultats", diu el ministre de Cultura sota el mandat del qual el sector cultural se'n va en gran mesura a fer punyetes. Però es veu que això, per a la marca Espanya, deu ser irrellevant. Abajo la inteligencia , que va dir l'altre.

stats